Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

viernes, 29 de marzo de 2019

CAL SER AGRAÏT


Carta oberta a en Víctor Amela:
Només unes ratlles per agrair la teva generositat d'ahir, l'afecte amb què vas explicar, i com de proper et vas mostrar.
Em permetràs que t'expliqui una anècdota personal del petit món dels que escrivim:
Un amic que treballava a la ja malauradament desapareguda llibreria Catalonia, em va convidar a signar llibres de "Cuna de amargo azúcar" pel Sant Jordi de 2009. Com et pots imaginar, per a mi va ser una il·lusió que va créixer quan vaig veure la llarga taula on teniem lloc reservat des d'escriptors de culte a d'altres més mediàtics, ... i jo.
Vaig arribar puntual i vaig conèixer els meus companys, veïns de signatures. A la meva esquerra, en Martí Gironell, en plena febre d' "El pont dels jueus" y "La venjança del bandoler", amb una impressionant cua de gent esperant per signar; tot i això, no va deixar de parlar amigablement, proper i afectuós, amb un desconegut com jo. A la meva dreta hi havia una autora consagrada (no direm el seu nom per discreció), que, per més que ho vaig intentar, no vaig aconseguir que creués la seva mirada amb la meva. Dos exemples: la proximitat i l'afecte, i el pedestal del "divisme". Sí, és veritat, jo… tot just vaig signar quatre o cinc llibres en una hora, però l'experiència va ser un regal. Recordo com, quan em vaig aixecar, acabada la meva hora de signatura, vaig veure sorprès com el meu lloc l'ocupava Ian Gibson, i jo em posava a la seva cua perquè em signés un exemplar de "Lorca y el mundo Gay", i… tan contents.
Gracies, Víctor, per l'estona d'ahir, tant propera i emotiva.
Un abraçada sincera.
Quim Haro


lunes, 25 de marzo de 2019

XERRADA - COL·LOQUI AMB EN VÍCTOR AMELA


Feia molts mesos que no escrivia al blog. Tot passa, i l'afany de fer visible allò que escric, perd entusiasme. No l'escriure, evidentment, això no depèn de qui llegeix, si no de la necessitat d'expressar la meva inquietud personal més íntima (poesia), o menys; em refereixo al fet de fer o no públiques les meves paraules.
Tot i això, dijous 28 se'm presenta un repte molt especial. Jo, que en literatura he jugat sempre en segona divisió, sovint en segona B, em trobo amb la possibilitat de jugar a primera divisió, gairebé i ben mirat, de jugar en la Champions!
Aquest acte conjunt amb en Víctor Amela a la biblioteca és fruit de la generositat d'en Víctor. Sí, jo em vaig posar en contacte amb ell per explicar-li com m'havia agradat la seva novel·la, però, al cap i a la fi, després de l'intercanvi d'alguns mails, és ell qui, generosament, em comenta la possibilitat de fer alguna cosa conjunta; és ell que em diu… "va, vine, juguem un partidet de Champions?"
Gràcies, Víctor. Abans que els minuts comencin a córrer i que el remolí de sensacions m'arrosseguin sobre les mirades de la gent, moltes gràcies.