Feia molts
mesos que no escrivia al blog. Tot passa, i l'afany de fer visible allò que
escric, perd entusiasme. No l'escriure, evidentment, això no depèn de qui
llegeix, si no de la necessitat d'expressar la meva inquietud personal més
íntima (poesia), o menys; em refereixo al fet de fer o no públiques les meves
paraules.
Tot i això,
dijous 28 se'm presenta un repte molt especial. Jo, que en literatura he jugat
sempre en segona divisió, sovint en segona B, em trobo amb la possibilitat de jugar
a primera divisió, gairebé i ben mirat, de jugar en la Champions!
Aquest acte conjunt
amb en Víctor Amela a la biblioteca és fruit de la generositat d'en Víctor. Sí,
jo em vaig posar en contacte amb ell per explicar-li com m'havia agradat la
seva novel·la, però, al cap i a la fi, després de l'intercanvi d'alguns mails,
és ell qui, generosament, em comenta la possibilitat de fer alguna cosa
conjunta; és ell que em diu… "va, vine, juguem un partidet de Champions?"
Gràcies,
Víctor. Abans que els minuts comencin a córrer i que el remolí de sensacions
m'arrosseguin sobre les mirades de la gent, moltes gràcies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario