Bienvenida
"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?
sábado, 29 de marzo de 2014
MALENDREÇOS, poema 33
Gairebé cada curs he acomiadat als alumnes que marxen amb un poema. L'he rumiat, l'he sentit, l'he viscut ... per escriure'l després. Finalment, ha esdevingut un costum que forma part de l'espectacle; tant que... si no l'escric, si no el llegeixo, tampoc passa res.
Aquest el vaig escriure pel curs 01/02
EL
TEU FINAL DE CURS
el
darrer cop de sirena,
la
darrera mirada a l’aula,
el
darrer somriure,
el
darrer adéu...
i
no és el final de res,
tot
just principi.
Altres
companys t’acompanyaran,
no
aquests.
Altres
aules t’embolcallaran,
no
aquesta.
Altres
mestres t’intentaran ensenyar
no
aquests.
I
el que et semblin altres finals
no
seran més que altres principis.
La
Vida, les nostres vides i la teva,
són
aules perennes on l’esperit
recull
el què altres han fet,
on
la memòria esdevé comuna,
i
no ets més que una plana d’un llibre
escrit
per la societat que ens ha tocat viure.
Som
molts els que hem intentat donar-te
un
estil per escriure la plana en blanc,
un
sentit per redactar-te,
una
cal·ligrafia especial per retolar
el
teu capítol.
Però...
seràs tu qui l’escriurà,
seràs
tu qui posi l’últim accent.
Només
voldríem, i ja és molt,
que
a l’hora de rellegir el teu escrit
recordis,
molt endins,
que
hi va haver algú que et va portar la mà
per
fer la primera lletra.sábado, 22 de marzo de 2014
MALENDREÇOS, poema 32
Aquest és el darrer dels sonets en castellà. Parla de la lluna i de la seva relació amb la Setmana Santa; ideal ara que ja s'acosta la passió desmesurada.
Penso que, com passa per Nadal, millor ens aniria si aquest sentir excessiu el repartíssim al llarg de l'any: excés de felicitat, d'alegria, de desigs de pau, de passió religiosa, de humilitat o de silenci.
SONETO LUNAR DE SEMANA SANTA
Hace añicos el agua con sus rayos
la luna presumida y peripuesta
que, de primaveras santas, no acierta
a separarse de beatos payos.
Arrastrando sus pies arrastran pasos,
con ellos, sus culpas y sus perdones.
Las penas altas en altos pendones
y los niños… alzados en sus brazos.
sonríes comprensiva y distante
buscando en la verdad el acento
y solo encuentras mil excusas, cargante
acopio, inventario, bulo o cuento,
insistencia al fin: impenetrable.
domingo, 16 de marzo de 2014
DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET
17 de MARÇ: DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET
El 17 de març fem una crida omplir la xarxa de versos catalans: celebrem el Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa (impulsada per la UOC des del 2011) que vol fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n'és de valorada i estimada.
Animeu a familiars i amics a participar-hi!!
A Twitter: durant tot el dia 17 de març, piulant versos i enllaços sobre poesia catalana amb l’etiqueta #jollegeixo.
En aquest blog (Miscel·lània de la Vicky) durant tot el dia 17 de març, editant comentaris en aquesta entrada de versos i enllaços sobre poesia catalana.
sábado, 15 de marzo de 2014
FRASE CÉLEBRE (del 15 al 22 de marzo)
MALENDREÇOS, Poema 31
Encara un sonet més, i ja hi van tres. Els rellegeixo i em sorprenc, no he esta mai poeta de mesura i rima, però els veig i em dic... i per què no?
SONETO A LA PREGUNTA PERSONAL
Retorcido interrogante, diseño
azul en tu cara, aislada y triste,
que no encierras duda, sí el despiste
que logra, siempre, arrugarte el ceño.
La luz de las aulas se queda corta,
no es suficiente, aún no basta,
necesitas el aire y la casta
de todo lo que a tu alma importa.
lucha, no abandones, confía,
logrará al fin la sorpresa,
y recortar tu silueta un día,
y, al fin, del grupo ser el que más pesa,
y rozar con los dedos la alegría.
sábado, 8 de marzo de 2014
FRASE CÉLEBRE (Del 8 al 15 de marzo)
MALENDREÇOS, poema 30
Un nou sonet per la sèrie, més proves pel concurs. Només l'exercici pagava la pena, tot i que escriure poesia cercant ritme, rima i mesura, allunya els versos de les sensacions sentides. Són només sensacions rumiades.
SONETO DE LA LUCHA POR EL AIRE
flameando a distancia pero cercano,
anuncio al mundo que está en tu mano
el ritmo del tiempo por el que celas.
Relojes de barro, falsos, de papel,
cruzados en el centro por mil saetas
blancas, blancos destinos de mil poetas
que mezclan versos en torre de Babel.
En la distancia, la lucha del arte
tiene en ti su único baluarte.
Paladín, caballero, as ecléctico,
capaz de lidiarla, de implicarte,
mira el mundo y decide su vértigo.
sábado, 1 de marzo de 2014
FRASE CÉLEBRE (del 1 al 8 de marzo)
"Cuatro cosas no pueden ser escondidas durante largo tiempo: la pobreza, la riqueza, la ciencia y la estupidez."
Averroes
MALENDREÇOS, poema 29
No és molt del meu estil la poesia rimada i mesurada a consciència, però si m'ho proposo, ... menys sincera, és veritat, però també la puc escriure.
SONETO DEL SENTIR DESEADO
Oscuras razones empujan mi alma
a desearte lejos, más que distante;
en que, por ti, entre mi cuerpo en calma.
Texturas, movimientos, suaves tactos;
tres recompensas apenas logradas,
deseos perdidos, furias liberadas,
cielo que mira horizontes intactos.
Final que suplica perpetua clemencia
cercana, de roce y cariño diario,
riesgo, temor de vecina clemencia.
No quiero penas, ni falsos sudarios,
quiero cercana tu viva presencia,
suficiente aire de latido diario.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)