Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 28 de mayo de 2011

I MÉS NEGRE!

(Poema número 14)

Nit negre, sensacions absents.
Negre de dol,
a la pell i al cor reposat,
de seda trencada i molla,
molla de llàgrimes de temps recollits
en cossis de fum que, com la boira,
marxa en sortir el sol.


De la caixa de colors l'agafava
només per fer les ombres,
per marcar el caràcter als rostres,
per recollir als racons dels paisatges
foscúries amagades 
i nius de por.


Però...
si el color és sentiment,
què és el negre?
No m'agrada el negre.

viernes, 27 de mayo de 2011

15 M, ¿QUÉ SE ALIMENTA CON LA BRUTALIDAD?


Hace días que intento explicar a mis alumnos en qué consiste la protesta de los “indignados” del 15m y, la verdad, no es fácil. A pesar de que no es fácil, intento explicarles que luchan por otro orden social, diferente al que nos ha tocado vivir, un poco más justo, más humano y más coherente; y que el paso del idealismo a la praxis es, más que posible, necesario.
Me niego a conformarlos en un mundo de inercias y escalones numerados, donde los compromisos que esta sociedad espera (y de los que esta sociedad vive) se vayan sucediendo en el orden establecido: consumo, consumo y consumo sin reflexión crítica, sin capacidad de opinar o de frenar la voracidad del dinero.
Inspirado en el video de José Luis Sampedro:
hablando sobre la protesta y el necesario cambio de rumbo de nuestra sociedad, he intentado hacerles llegar un mensaje positivo, pacífico, calmo; porque la fuerza de la razón siempre debe imponerse a la razón de la fuerza.
Hoy, ahora, me siento, no solo un indignado más, sino más indignado si cabe. ¿Alguien puede quedarse impasible ante las imágenes de lo sucedido en la Plaza de Catalunya esta mañana?
Con todo, debemos apretar los puños, mordernos los labios, pensar en el sufrimiento de muchos “indignados” sin voz y seguir en la brecha. Porque sí, aunque la fuerza de la brutal represión busque la mejor de las excusas, sabemos de quién es la firma que suscribe sus órdenes.
El capital sigue hambriento.

domingo, 22 de mayo de 2011

MES NEGRE


(Poema 13)


És el color del carbó que porten els reis,
il.lusions ofegades sobre coixins infantils
dibuixats per mirades de capvespres
farcits de solituds, 
en els quals, una paraula,
només una paraula,
obre la porta a l'esperança de colors.

Negre de profunds abismes,
sense fons,
on tanquen el seu futur
joves addictes a artificis buits,
amb els valors llogats
i... sense cobrar.

sábado, 14 de mayo de 2011

DOMINIO LÉXICO (9)


Seguimos dando salida a los disparates que crean mis niños en sus exámenes. Siempre les digo que me da la impresión que su verdadera intención es la de amenizarme la aburrida tarea de la corrección. Os aseguro que son muchas las respuestas desconcertantes, aunque, si buscamos (muy al fondo) los alumnos siempre se mueven por la lógica (su lógica, claro). Entre paréntesis encontraréis mis comentarios)

ORFEBRE:
-      El que calcula la fiebre.

TRILOGÍA:
-      Que cree en tres dioses. (algo de tres era, seguro)

TESIS:
-      Pequeño tiempo de descanso.(El que se tomó el alumno a la hora de estudiar)

EQUITACIÓN:
-      Deporte que sirve para desahogarse.

SIERVO:
-      Animal con dos cuernos.

PIARA:
-      Agrupación de jabalíes. (¡Sí, una asociación!)

CENTINELA:
-      La mujer que monta un caballo. (Y además, lo vigila)

ENJAMBRE:
-      Grupo de vespas. (¿Con o sin conductor?)

APICULTOR:
-      Persona que culta la tierra. (cultos, cultos… no somos)

Cómo se llama un periodo de cuatro años)
-      Cuarteto de años.
-      Cuaternario.

BEATUS ILLE (Para la literatura medieval, un Beatus ille es un lugar paradisíaco e idealizado). En el recuerdo del alumno revuela el verdadero significado aunque no dé con la respuesta más correcta.

-      Isla fantástica.


LIRA:
-      Cien gramos de carne. (Ya se sabe, cuarto y mitad)

EL VOSTRE NEGRE

(poema 12)


Per vosaltres, aquest color negre
és el color de la tinta
amb què es fan les llistes 
dels que no treballen.
També és el color del cafè
fumejant, calent, al matí
o reconfortant a la tarda;
que no us deixa dormir a la nit
(a diferència de les llistes)
nits també... negres.

És el color dels mitjons elegants,
el de la roba interior més excitant,
el color dels vestits de nits
... i el del dol d'una mare trencada per dins.
També és el color d'uns ulls atractius,
màgics,
profunds i inquietants,
com és el color d'una raça
per massa temps ja
a l'armari del repudi.

domingo, 8 de mayo de 2011

EL NEGRE


(poema 11)




L'absència.
Sí, el color negre és l'absència.


Però, tinc por.


És l'absència de conflictes
o l'absència de sentiments?


No, 
és l'absència de color.


Però, 
si el color és sentiment,
què és el negre?


No, no m'agrada el negre!

miércoles, 4 de mayo de 2011

QUINITO, SEGONA PART.


QUINITO SEGONA PART:
D’ençà de la seva publicació (març de 2003), el personatge de Quinito m’ha permès acostar-me als seus lectors perquè, gràcies a ell he pogut recórrer escoles de Catalunya un curs rere un altre. He visitat molts pobles i ciutats de la nostra geografia de la mà d’aquest company de jocs i d’aventures: de Lleida a Camprodon, de Granollers a Barcelona, de Malgrat a Tordera o d’Andorra a Olot, he vist somriure de la mateixa manera a molts lectors sorpresos en descobrir quins eren els nostres jocs fa ara ... gairebé 40 anys. Cal dir que a totes les escoles visitades sempre m’han preguntat per una... possible segona part. Era tal l’entusiasme que ja a l’estiu del 2004 vaig escriure la segona part. Avui, l’editorial Barcanova m’acaba de donar una bona notícia que vull compartir amb els lectors del meu blog: en el decurs del proper any (aproximadament) sortirà publicada la segona part. 
El personatge de Quinito continuarà caminant per homenatjar, amb les seves tímides passes, la innocència de la mainada, la importància de l’amistat  i del somriure, sempre el somriure, com a millor eina per acompanyar la lectura. Tant de bo aquest segon pas del personatge sigui tan segur i afortunat com el primer; si més no... ho intentarem.
Gràcies, moltes gràcies per llegir-me.