(Poema 13)
És el color del carbó que porten els reis,
il.lusions ofegades sobre coixins infantils
dibuixats per mirades de capvespres
farcits de solituds,
en els quals, una paraula,
només una paraula,
obre la porta a l'esperança de colors.
Negre de profunds abismes,
sense fons,
on tanquen el seu futur
joves addictes a artificis buits,
amb els valors llogats
i... sense cobrar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario