Després de gaudir
del llac de Sanabria, hem pujat muntanya amunt fins al monestir de San Martín
de Castañeda, tot buscant un punt elevat des d’on poder veure el llac en la
seva totalitat. I amunt i amunt fins arribar a una altre llac, petit, llacuna,
la “laguna de los peces”. Allà hem fet una breu caminada, un parèntesi i una
pausa. Era prop de l’hora baixa, just el moment en que les abelles tornaven a
casa després d’un dia de feina. Assegut a una pedra i amb ulls d’àvid
observador, he escrit uns versos:
80
En
formación,
buscando
pista de aterrizaje,
un
escuadrón de abejas
regresa
a casa tras su jornada.
Vuelan
raseando,
cruzan
el aire ordenadas
y
zumban, cansadas,
cargadas
de un día de trabajo.
Los
brezos las despiden
desde
sus flores de azul,
y
las cierran veloces,
guardando
del frío sus secretos.
Mañana,
con el sol,
de
nuevo se abrirán
y
la colmena empujará
a
las abejas a recuperar su labor.
Entretanto,
sigue
el silencio
meciendo
la tarde.
Bona nit Quim1
ResponderEliminarVaig seguint a estones els teus escrits, d'aquesta manera gaudeixo de les teves paraules, d'els teus poemes , omplo el meu esperit de la teva energia i la teva força.
Gràcies per ser-hi.
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
ResponderEliminarHola, amable lectora! Et trobava a faltar... tants dies sense rebre els teus cometaris. Sí, són els únics, però importants, per mi molt importants. Gràcies pel teu retorn.
ResponderEliminarUna forta abraçada!