Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

jueves, 12 de octubre de 2017

MALENDREÇOS

Un diumenge d'agost i a Zamora. El cel és net, d'un blau molt intens; i les ombres, refugi de les calorines que hem passat aquest estiu arreu. Després de visitar la ciutat, guiats pels seus carrer per un servei del mateix ajuntament, enllestim la visita al pont del riu. 
Hem parlat dels Lusitans i el seu cabdill Viriato; hem parlat també del Cid i l'inici de la seva llegenda, i d'Unamuno i els seus itineraris. Suposo aquesta la raó: escric en castellà.





El Duero verdea en espejos
en Zamora,
a los pies del puente de piedra.
 
Los arcos y sobrearcos,
dibujados de antiguo,
repasan sus arrugas en el reflejo del agua.
Cuentan sus años, sus siglos, sus momentos
dando espacio a muchas culturas para cruzar,
de una orilla a otra orilla:
de Lusitania a Roma
o de Germania y sus godos,
a los árabes movidos por religión.
De la media luna a la cruz,
dominadora, dictadora,
en ocasiones, tirana,
en otras, comprensiva y fiel.

Entre todas las ideas del hombre,
el puente, las piedras, y de siempre,
el río eterno verdeando en estío de sed.

Vigilantes, las aceñas
continúan ajustando su caudal,
hambrientas de agua y … de pan.

No hay comentarios:

Publicar un comentario