La darrera entrada d’aquest blog la vaig fer al febrer de 2020; com ha canviat el món des d’aleshores! Fins el mes petit detall de les nostres vides ha sofert un canvi, un matís, una variació: res ha escapat a l’huracà de les circumstàncies que hem viscut.
Ara just fa un any que ens prometíem uns anys 20
feliços i ja estem comptant les hores que manquen per tal que aquest 2020 marxi amb una ventada
ben lluny.
Tot i això, ben mirat, qui més qui menys té alguna cosa que agrair al 2020;
començant per la salut, que ens ha respectat (en el meu cas fins i tot després
d’una intervenció cardíaca); la gent que ens fa costat, un dia rere una altre; els
petits moments feliços viscuts a prop d’aquesta gent, que en altres ocasions ens
passaven desapercebuts...
El poemari es titula ARBORÈTUM PRÒXIM, i és un "catàleg" emocionat dels arbres més propers.
