FEM TEATRE A L'ESCOLA

VELL, PROP L’OBLIT:

El proper divendres dia 5 de febrer posem la cirereta del pastís: representem l’obra “Vell prop l’oblit”.

La feina l’hem desenvolupada durant gairebé dos cursos. Vàrem començar el curs passat amb la lectura, comprensió, crítica i anàlisi del text per, un cop assajat des de setembre, estrenar l’obra aquest divendres.

La feina està feta, no hi ha lloc a massa sorpreses. Podem estar nerviosos, oblidar-nos més o menys del text que ens toca, però la feina de grup, la col·laboració, la participació en un projecte comú ja s’ha fet, ha tingut sentit, ens ha fet créixer com alumnes, com amics, i com persones.

A l’espera de la resposta del públic que ens acompanyi, estem satisfets de la feina feta, creiem que… ha pagat la pena.

ENDAVANT AMB EL TEATRE ESCOLAR.

FRASE CÉLEBRE (Del 31 de enero al 6 de febrero)

“Algunas personas logran la fama, otras… la merecen.”

Doris Lessing

MALENDREÇOS

76

NU

7/7

El jove estima de pressa,

tot per fer i la vida davant,

just estrenada:

no hi ha temps a perdre.

És clar: cada dia té un grapat d’hores

que esmerçar en la feina,

angoixes,

esglais,

i obligacions

i deures.

Sovint el temps de l’amor

sobta quan arriba i se’n va

amb tanta pressa com atrapa:

impossible assaborir-lo

amb la passió deguda,

amb la precisió ajustada

o amb l’atenció que es mereix.

El vell és ric de temps,

en té les butxaques plenes,

i les mans

i la boca

i... els esguards.

No hi ha jornada,

ni sessió,

ni agenda curulla de cites

que justificar.

Tot és temps i temps,

i temps pel temps.

És per això que,

només per pura praxis,

és el vell qui sap

estimar de debò:

qui, sinó, pot passar una eternitat

assaborint les paraules

aplegades a cada marca dels anys

sense cap pressa?

l’amor atura els rellotges

i esgrogueeix, inconscient,

la mateixa pàgina del calendari.

L’amor no entén d’urgències.

El vell, de les urgències del temps,

...se’n riu.

FRASE CÉLEBRE (del 24 al 31 de enero)

“El pato es feliz en su sucia charca porque no conoce el mar.”

Antoine de Saint-Exupéry

MALENDREÇOS

75

NU

6/7

Símbols religiosos

lluitant contra voluntats humanes

mentre sonen les campanes

més fort que mai.

Una creu que crida a la pau

però...

(Sovint ha fet de martell

del desig,

fos quin fos.)

la dona al seu lloc,

qui és diferent deixem-lo fora;

qui no sent com dicta

no pertany al remat;

qui dissenteix

fa cal·ligrafia amb la paraula

heretge.

Això si, aparcats tots aquests,

estimeu-vos els uns als altres

com Algú, des del fons de l’ànima

ens va dir.

Una lluna a mitges,

per molts

somriure del cel

penjat d’un fil;

per d’altres,

(Interpretadors del passat,

desconeixedors del present

i ignorants del futur)

 

falç amb què tallar caps

arran de terra,

on el treball dels homes

iguala,

i embruta les mans

però neteja consciències.

I un estel de sis puntes,

(Per res de Nadal,

artifici que arriba any rere any

carregat de bons desitjos i de pau,

i se’n torna per on ha vingut

amb un somriure bleda,

tot esperant un proper any

ple de prosperitat de cartró pedra.)

Aquest estel desitjaria estirar d’arreu,

voluntats, desitjos, anhels,

i reunir-los tots alhora al bell mig,

com qui recull en una abraçada

totes les idees per fer-ne una.

Malgrat l’esperança...

massa sovint s’assembla a la rosa dels vents,

perquè esventa arreu

qualsevol possibilitat de creure en un sol destí.

FRASE CÉLEBRE (Del 16 al 23 de enero)

“Las ideas son como las pulgas, saltan de unos a otros, pero no pican a todos.”

George Bernard Shaw

MALENDREÇOS

74

NU

5/7

Que tinc les sabates brutes?

i tu més!

Que no arribo a cordar-me-les?

i tu tampoc!

Que no puc mirar els ulls de la gent?

et penses que tu si?

Que em fa vergonya mirar-me al mirall?

t’has vist tu la cara?

Que la meva consciència és bruta i em pesa?

tant com la teva!

Que la meva mà dreta no sap que fa l’esquerra?

Les teves són ben llardoses!

Que ja ningú em crida perquè ningú m’estima?

Què en fa de temps que no ets ningú!

Que tothom sap que sóc una mentida?

Et penses que tu ets de fiar?

Que si em veuen canvien de vorera?

jo camino per la teva!

Que estic... sol?

Tu, també!

FRASE CÉLEBRE (del 9 al 16 de enero)

"La medida del grado de educación de un hombre es la manera en que trata a los animales."

Berthold Auerbach

MALENDREÇOS

73

NU

4/7

Com resistir-se!

La insistència,

la temptació és tal que no m’hi puc negar!

Sols a la cambra.

Sí, hi ha qui vol participar però...

a mi no m’agrada.

Una llum tènue,

tot just per gaudir

dels esguards més murris;

la música a punt,

amb el volum exacte;

la melodia precisa,

el ritme... just.

Amb moviments suggeridors,

insinuants,

exageradament lents

i propers als automatismes de la dansa,

s’ha després

d’una breu

i subtil camisa de dormir,

gairebé una segona pell

amb tots els tons del negre

al gris cendra.

Ara,

davant meu rau,

nua,

La mort.

Al racó més fosc de la cambra

descansa la seva dalla

atapeïda d’osques,

sempre a punt per tornar a la feina

tant bon punt fem l’amor.

No hi ha presses,

cal donar-se temps

ja que no hi haurà cap més ocasió.

Intento abraçar-la,

serrar-la fort contra el meu pit,

però una fredor blanca

empolsega la meva pell

i marca un a un els seus óssos

sota la meva abraçada.

Em sorprenen els seus pits eixuts,

de guix,

inerts,

de gel.

No hi ha malucs on recolzar la meva ànsia,

ni carn per estrènyer la meva passió,

ni pell per fer-hi manyagues.

Tot és...

massa ràpid,

... ja no és.

 

Només m’arriba el ressò

de les seves passes,

escales avall;

els cops de la dalla,

marcant els graons,

un a un,

i una lleu rialla,

molt lluny,

massa lluny.

Tot és fosc

i tinc fred.

FRASE CÉLEBRE (Del 2 al 9 de enero)

"La teoría es asesinada, tarde o temprano, por la experiencia."

Albert Einstein

MALENDREÇOS

72

NU

3/7


Ens han venut un parany.
Una sortida,
una finestra per on fugir,
se'n diu comandament a distància.

Passes de la fam i la por
a la rialla subtil,
de la nafra i la malaltia
al riure obert , imbècil,
ple d'absències i ignorant.


Passes de la feina a l'atur,
de l'anhel a l'amor,
de l'enyor al soroll buit;
de la teva pell 
al discurs caduc del polític boig,
que creu que hi ha qui el creu.



Passes de la necrològica
a l'economia,
de la luxuria a l'agonia,
de la pressa a la pausa,
del concert al silenci.



Sí, només cal prémer un piu diferent.

I en el darrer impuls,
després de superar amb esforç titànic
l'ànsia de seguir saltironant
per totes les variades possibilitats,
hi ha el piu més màgic i el més desconegut:
el piu vermell.

Se'n diu desconnexió i et permet
tornar a la realitat del teu íntim silenci,
qui sap si... temut silenci.

Potser ens sacseja massa la consciència...
i no serà millor cercar-ne,
entre tots els números,
un de nou.