MALENDREÇOS, poema 29

Una altra vegada en castellà, perquè és  tan fàcil passar d'una llengua a l'altra sense angoixes impostades, com diuen per televisió. Vas arribar a les meves mans la convocatòria d'un concurs de sonets, a Sevilla i, com a repte personal, em vaig proposar participar. El concurs es basava en la presentació d'un sonet. Jo en vaig escriure quatre per escollir-ne el millor. Sortosament els guardo tots quatre i avui us presento el primer.

No és molt del meu estil la poesia rimada i mesurada a consciència, però si m'ho proposo, ... menys sincera, és veritat, però també la puc escriure.

SONETO DEL SENTIR DESEADO

Oscuras razones empujan mi alma

a desearte lejos, más que distante;

se hace imposible parar el instante

en que, por ti, entre mi cuerpo en calma.

Texturas, movimientos, suaves tactos;

tres recompensas apenas logradas,

deseos perdidos, furias liberadas,

cielo que mira horizontes intactos.

Final que suplica perpetua clemencia

cercana, de roce y cariño diario,

riesgo, temor de vecina clemencia.

No quiero penas, ni falsos sudarios,

quiero cercana tu viva presencia,

suficiente aire de latido diario.