Un sorral de neguits
omple el meu rellotge antic
amb grans de colors i formes
que recorda la teva platja.
Uns petits, blanc polsim
que per tot penetra i no marxa;
altres més gruixuts
que esdevindran també minúsculs
amb temps i baralles;també hi ha còdols,
ombres fermament fixades,
caldrà temps
per poder-se transformar.
Voldria imitar-te,
arran de platja,
on l'ona trenca,
que s'emporta sense classificar
pols i miques i de més grans,
per oblidar-los més enllà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario