que necessita la teva llum,
el teu alè;
és un mar sense més vida
que el teu record,
però no té onades,
no té formes, no té paisatges,
no el belluga més aire
que la teva memòria.
Submergir-me
és conèixer les meves absències,
les meves mancances,les meves pobreses.
Cada braçada pel seu fons
és un pas més vers el no res.
A tu, en canvi,
et presideix la força, el braó,
el moviment, la claror, l'ànim;
no cal més esforç que conèixer-te
per respirar vida,
vigor en cada gota.
Deixa'm restar a prop,deixa'm encomanar-me de tu
per sentir onejar les idees,
recorrent-te,
arribant a tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario