Anem avançant per acostar-nos al final de "les ombres". Us deixo aquí el nº9, escrit, com es pot apreciar, després de llegir diverses obres de Verne en un exercici de recuperar records infantils i relacionar-los amb la realitat de la veritable literatura universal, la de sempre.
9
Per
travessar el riu de la vida,
trepitjo
pedra
a pedra
i
ombra a ombra.
Deia
Verne:
“Sense el tro
el llamp no
espanta,
malgrat que el
perill
no és al
soroll
sinó a la llum.”
Què
som?
¿Fermesa
de pedres,
llamps
de tarda,
acció
i braó;
o
efímeres ombres
de
èter suau,
més
soroll que força?
No hay comentarios:
Publicar un comentario