XXXVI
De viatge cap a Grazalema fem una pausa al camí. Un comentari m'empeny a escriure: "viajar al revés del agua". Seguint la frase, escric el poema en castellà.
El agua viajaun camino de arena;
del pasado al presente,
de la nieve a la espuma del mar.
¿Viajar al revés?
De la playa al valle,del rompeolas
al frío, al hielo,
al agua entre las piedras.
El momento no tiene formas,
ni derecho ni el revés.
Todo tiene la inercia
del viaje,
con la dirección que coge
la alegría de la esperanza.
Quim bona nit!
ResponderEliminarAl llegir el teu poema hem fas pensar amb el salmó. El diccionari diu: Peix que viu prop les costes i remunta els rius per fresar-hi (fresar : pondre els peixos) hem fa pensar amb el teu poema:
"viajar a revés del agua "
"Todo tiene la inercia del viaje
con la dirección que coge la alegría de la esperanza".
Amb força amb esperança continua la humanitat .
M'atreveixo a dir el que penso quan et llegueixo o el que hem fa pensar, Gracies per donar-me aquesta oportunitat.
Gracies. Abraçades grans.
Hola!!!
ResponderEliminarSi no m'equivoco, aquests dies tu i l'Amadeu esteu fent el salmó: de la mar a la muntanya. Gaudiu dels moments, tots junts fan... tota una vida.
Abraçades!