XXXIV
A voltes, sol,
sol amb mi i amb els meus dubtes,
necessito... Déu.
A qui estimar,
oferint-li les meves mansquan el vent omple la meva vela de futurs.
A qui odiar,
estrenyent-lo entre les dents
car és ell el patró de la barca.
Però, ell...
em necessita?
De fet, si no fos perqué jo hi crec,
ell no hi seria.
Bona nit Quim!
ResponderEliminarJo crec que Deu existeix peró necessitaria ajuda, doncs deu estàr desbordat de feina, amb tot el que ens envolta!!
Gracies per donar forma als pensaments.
Abraçades grans.
És cert que els dubtes manen, sovint sobre la raó i el perquè. Quan no ets aclarim ... cerquem un Déu que hi posi llum. El dubte està en si és real o només producte de la nostra necessitat.
ResponderEliminarGràcies, ets fidel a la cita setmanal amb el vers com a element d'enllaç!
Petonets!