Hi arriba el darrer! Sí, aquet poema que us presento és el darrer de la sèrie FOSC CONFIDENT D'OMBRA. REsum de significats, de les essències de tot el poemari. Ja sabeu: Gràcies per llegir-me i feu-ne bon ús.
10
Si
mires la gent,
fit
a fit,
cada
emoció tancada a la peixera dels ulls
escriu,
amb subratllats i cursives,
quès
i perquès;
tot
i que, descoberts,
només
puguis observar,
i
qui sap si reconèixer...
somriures febles,
rialles buides,
gests directes i
eixuts de noblesa,
posats sincers de
massa de pa,
angoixes indelebles...
o serenor pausada,
amablement
contagiosa,
curulla de calmes.
Si
mires les ombres,
i
a mi m’agrada mirar-les,
(deformes
algunes,
informes i
amorfes d’altres)
no
hi ha personalitats,
ni
ulls dictant les penses.
Pots
posar lliurement
la
lletra que vulguis a la música del món.
No
hi ha ni una nota
desafinada,
tot
és harmonia i color,
fins
i tot...
a
les més fosques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario