MALENDREÇOS

Després de visitar la ciutat d'Stavanger, ja a la calma del vaixell, el sol, escalfant rere els vidres, m'ha suggerit...

78

Avui el sol ens ha acompanyat,

tot el recorregut,

com enyorat.

S’arrapava a les pedres,

jugava amb les ombres

i feia miralls a l’aigua.

Diuen que, per aquí, ve poc!

que només surt a estones,

quan menys suposa el temps

que vindrà.

Fins i tot els dies, si se’l troben,

allargassen les ombres rellotges enllà,

mirant de no destorbar-lo a la tarda,

per si s’oblida de marxar,

fins a mitja nit.

Hi a d’altres estones que, mandrós,

es passa dies i dies amagat

rere les muntanyes de l’horitzó,

i és l’ombra qui mana, i governa,

amb foscor freda, la nit i la por.

Avui, però, no ha marxat.

Ha empès els núvols enllà de la mirada,

i s’ha ensenyorit del dia.

Ha estat tant el plaer,

que a l’ombra més petita

l’aire feia memòria de la fred

per tal que recuperéssim la llum.