ELS MEUS FULLS, LES TEVES ONADES

Com passo els fulls del meu llibre
passes tu les teves onades.


Tancat entre els barrots de les lletres,
entre el cadenat de les paraules,
es mou inquiet l'alè de l'autor,
tot esperant que el lector,
imaginat,
el deixi anar.

La brisa del passar planes
allibera esperits ansiosos
que, en un instant,
realitzen somnis.






Planes de sentiments eixutes,
altres xopes de passió;
recull d'idees,
compilació d'obsessions
que fotografien personalitats
i obren portes a l'interior.


Passen les teves ones,
lliures,
sense cadenats ni barrots,
sense fre,
franques.
El seu autor,
tu,
no espera interpretacions
per deixar-se anar.





Algunes planes, algunes onades,
apassionades, plenes de força, 
intenses, saturades de desig;
altres, tranquil·les, submises,
obedients.


Totes t'expliquen,
totes et fan transparent:
retalls d'Història, d'històries,
pessics de vida i vides
(al cap i a la fi hem crescut 
a les teves ribes).


Desitjo escriure en les teves planes,
i deixar que tu escriguis en les meves. 
Vull mullar-me en les teves paraules
i deixar que tu humitegis el meu vers,
amb ones valentes, impetuoses,
amb paraules plenes de sentiment.







La brisa del passar planes
es confondrà amb el teu oreig.
El regust de les meves llàgrimes
es barrejarà amb el teu alè.