XXXI
No aconsegueixo creuar
les cortines del saber.
Les hores passen però no obeeixen.
Fan la seva,
quan tu voldries un moment paral·lel
per veure-ho tot des de fora,
en la distància.
Malgrat els intents,
només és una la línia que segueixes,els paral·lelismes son imaginaris,
i, com imaginaris que són,
en el món dels somnis
són intocables, inamovibles.
Les cortines del saber segueixen allà,
en la distància,
encara molt, massa lluny
.
Quim bona nit
ResponderEliminarQuim bona nit!
Gracies per deixar anar el pensament, intentar creuar les cortines del saber i compartir-ho.
Abraçades grans.
"Les cortines del saber" és la metàfora per parlar dels límits entre la ignorància i les ganes de saber, la comoditat de qui no sap res i la inquietud de qui sí vol. Totes dues orientacions segueixen línies paral·leles que, malauradament, no s'encreuen. Tot és posar-s'hi!
ResponderEliminarGràcies per llegir-me!
Abraçades.