69
Havia deixat per unes setmanes la carpeta de malendreços arraconada per poder ensenyar-vos uns poemes escrits durant les vacances. La veritat és que, a l'espera de començar un nou poemari a partir de febrer, vaig arreplegant oblits d'aquí i allà amb l'objectiu de poder continuar regalant-vos un poema original cada cap de setmana.
En aquesta ocasió he cercat un poema per mi molt especial, un primer premi del concurs de l'Esplai de Tordera, que sé que tenen penjat a la paret i que, per postres, gaudeix del privilegi que el pare, en la seva passió del recitat, l'ha incorporat al seu repertori memorístic.
RAONS PER VIURE
AMB FORÇA:
Pentinem
cabells blancs,
lluïssors
de plata,
sí,
però
cada reflex és una vivència,
una
experiència,
un
coneixement,
una
bri de vida
viscuda
intensament.
Fem
els passos més curts,
potser
més lentament;
sí,
però
perquè són el resum,
el
recull i l’aplec,
l’essència
de
l’esforç per empènyer,
per
ajudar a créixer, als altres.
Al
nostre rostre
el
temps ha dibuixat arrugues,
sí,
però
perquè són les línies
on
fan cal·ligrafia
les
ganes de viure,
el
gaudi, el goig,
les
ànsies d’aprendre
encara
una mica més.
Perquè
nostre és l’obligació
i el deure
de deixar
als més joves,
l’equipatge feixuc
i complet
de
l’experiència.