Carta oberta a
en Víctor Amela:
Només unes
ratlles per agrair la teva generositat d'ahir, l'afecte amb què vas explicar, i
com de proper et vas mostrar.
Em permetràs
que t'expliqui una anècdota personal del petit món dels que escrivim:
Un amic que
treballava a la ja malauradament desapareguda llibreria Catalonia, em va
convidar a signar llibres de "Cuna de amargo azúcar" pel Sant Jordi
de 2009. Com et pots imaginar, per a mi va ser una il·lusió que va
créixer quan vaig veure la llarga taula on teniem lloc reservat des
d'escriptors de culte a d'altres més mediàtics, ... i jo.
Vaig arribar
puntual i vaig conèixer els meus companys, veïns de signatures. A la meva
esquerra, en Martí Gironell, en plena febre d' "El pont dels jueus" y
"La venjança del bandoler", amb una impressionant cua de gent
esperant per signar; tot i això, no va deixar de parlar amigablement, proper i
afectuós, amb un desconegut com jo. A la meva dreta hi havia una autora
consagrada (no direm el seu nom per discreció), que, per més que ho vaig
intentar, no vaig aconseguir que creués la seva mirada amb la meva. Dos
exemples: la proximitat i l'afecte, i el pedestal del "divisme". Sí,
és veritat, jo… tot just vaig signar quatre o cinc llibres en una hora, però
l'experiència va ser un regal. Recordo com, quan em vaig aixecar, acabada la
meva hora de signatura, vaig veure sorprès com el meu lloc l'ocupava Ian
Gibson, i jo em posava a la seva cua perquè em signés un exemplar de
"Lorca y el mundo Gay", i… tan contents.
Gracies,
Víctor, per l'estona d'ahir, tant propera i emotiva.
Un abraçada
sincera.
Quim Haro
