Va ser a l'estiu de 2003 que un restaurant proper va convocar un concurs de poesia molt especial. Dedicava una setmana a la cuina de la patata i el poema havia de ser dedicat a aquest útil tubercle. Jo, és clar, vaig fer l'intent. Evidentment no vaig guanyar el concurs però... m'ho vaig passar bé.
TROBAR-TE
No
em tremolaran les mans
quan,
entre terrossos,
cerqui,
amb ànsia, la teva pell.
No
tancaré els ulls
quan,
tot plorosos,
celebrin
l’alegria de trobar-te.
No
dubtaré:
descobriré
en la teva seguretat
la
meva;
en
la teva fermesa,
la
que a mi em manca;
en
la teva importància,
la
que jo voldria tenir.
I
quan et despullin,
quan
trenquin de tu formes màgiques,
quan
esdevinguis base de tot,
recordaran
la feina de les meves mans,
el
reg dels meus ulls,
i
la llum de la meva terra,
propera
al mar,
i
al cel, com tu, patata,
entre
la sal... i la mel.
Bonea Quim!
ResponderEliminarBusco en els teus escrits la constancia, la quotidianitat, el dia a dia, despres de dies viscuts intensos plens de moviment i canvi de ritme.
Quina sorpresa per mi quan veig un poema dedicat a la cuina en aquesta cas dedicat a la patata element important que marca la senzillesa del ritme :
" quan esdevinguis base de tot"...
Gracies per ser-hi . abraçades grans.
( continuen fallen els accents ho sento).
Concha.
Ja et trobava a faltar!
EliminarCom veus, no cal celebrar només les "muntanyes russes", també cal celebrar les rutines que fan que siguem com som. De fet, nosaltres som el dia a dia, els extres només ens reafirmen.