FRASE CÉLEBRE (Del 30 de mayo al 6 de junio)

"La belleza es un reino muy corto."

Sócrates

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

XLII

Viatgem a Rumania. Hi ha qui ens pregunta que perquè, després de fer un tast d'aquest país no hi ha pregunta possible, hi ha somriure i encert. Hem passejat els carrers de la ciutat de Sibiu, famosa per les finestres de les seves taulades, talment com si fossin ulls. Prenem una "Ursus" en una terrassa i escrivim a la llibreta.

A Sibiu
et miren les teulades,
indiscretes,
des de les seves minúscules finestres.
No somriuen,
triguen a entendre què vols,
venint de tan lluny,
per passejar els seus carrers.

Les esglésies tenen competència:
quina és més bella,
quina té més fe,
quina enfila més amunt les torres
i llença amb més força
les campanes al vent.

A Sibiu
rondina l'aigua,
a les places, als jardins,
per les muralles i pels carrers.
Til·lers centenaris ombregen l'estiu
i recorden la neu a les teulades,
la fred de l'hivern,
i el glaç als cors de qui desconeix 
una Rumania generosa,
absent per la gent,

FRASE CÉLEBRE (del 23 al 30 de mayo)

"El exceso de llanto hace reír; el exceso de risa hace llorar."

William Blake.

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

XLI

Maig de 2014. Sortida amb alumnes per la Selva Negra, Alemania. Un moment de pausa el darrer dia, quan els alumnes gaudeixen de les piscines de Badeland, propers a Basilea, D'aquí a poques hores serem a casa. En la memòria, i en els versos, vespres de pluja fina a la ciutat de Freiburg.

La ciutat ha dibuixat silenci
i calma, i més silenci.
La pluja enlluenteix suaument
l'arquitectura d'empedrats creatius.

Cada passa deixa petja 
a cada passa, i les llums
dibuixen rastres amb vitralls moderns
de colors antics.

Paral·leles incandescents
tracen els camins de la nit.
Freiburg melangiosa
saluda la lleu primavera
amb un breu somriure.

La nit, però, sempre serà la nit.
El cansament no perdona
i s'acumula a les parpelles.
A poc a poc, la línia de la vida
en somni, recull el seu recorregut,
esgota la seva força
i apura la il·lusió.

De fet... demà ja serem a casa.

FRASE CÉLEBRE (del 16 al 23 de mayo)

"Es mejor utilizar nuestra propia cabeza un par de minutos que una computadora un par de días."

Francis Crick

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

XL

Final de vacances a Zahara de la Sierra. Des d'una terrassa veiem com s'escola el darrer record del sol, quan per l'altra banda la lluna comença a emmirallar-se al pantà. Tot és perfecte: les vacances, les imatges, la companyia...

Cal treure la llibreta i escriure!

Incluso la música,
el perfume de la noche
o las siluetas gigantes
recortadas en la oscuridad; 
todo, 
todo es perfecto.
El aire insiste, soplo a soplo,
en su juego eterno 
con las hojas de los álamos,
y sigue su ritmo,
como el punteo de una guitarra
de maderas antiguas
y emoción entre los trastes.

Grazalema se despide
con risas y... nostalgia.

FRASE CÉLEBRE (Del 9 al 16 de mayo)

"Muchas personas se pierden las pequeñas alegrías mientras aguardan la gran felicidad."

Pearl S. Buck

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

XXXIX

Continuo a Grazalema, agost i calor. Fem una ruta de senderisme fàcil: "Río Majaceite". El recorregut va del poble de "El Bosque" fins al poble de "Benamahoma" i tornar; sempre seguint l'aigua i els seus capricis.

Un altre poema en castellà, de vegades la llengua s'adapta sense donar explicacions.

El río Majaceite pronuncia tu nombre:
¡Agua!
Agua en los remolinos,
en las cascadas,
en los estrechos callejones
de las sombras;
agua entre las piedras,
marcando eterna su nombre
con la arena fría.


Entre sombre y sombra,
entre agua y agua,
la voz asfixiada
de un agosto adusto,
arisco,
rígido
e impasible.

¡Agua, agua, agua!

FRASE CÉLEBRE (Del 2 al 9 de mayo)

"La historia no es mecánica porque los hombres son libres para transformarla."


Ernesto Sábato

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

XXXVIII

Agost i a Jerez. La calor s'ensenyoreix de tot: de l'aire, dels carrers i les ombres, de tot el teu cos. Entrem a la REAL ESCUELA ECUESTRE ANDALUZA, tenim reserva per veure l'espectacle dels cavalls ballant. A la mitja part no puc ressistir agafar la llibreta i escriure què he vist. No sé perquè pero... ho escric en castellà, prova que la llengua no condiciona, només és vehicle d'emocions.

CENTAUROS PARANDO EL TIEMPO:


Los abanicos a ritmo
y el aire de un pasodoble
rasgando una guitarra
llena de miel hasta el último rincón.

Las crines y las colas 
recortan el espacio para peinarse unísonas.

Los centauros impasibles
paran el tiempo con pasos y pausas
mientras lo más íntimo,
lo más personal, lo más recóndito de mí
siente que algo en el ambiente
 me pertenece.
Sí, quizás mis raíces andaluzas
también se hundan aquí,
donde los caballos lucen su duende.