XL
Final de vacances a Zahara de la Sierra. Des d'una terrassa veiem com s'escola el darrer record del sol, quan per l'altra banda la lluna comença a emmirallar-se al pantà. Tot és perfecte: les vacances, les imatges, la companyia...
Cal treure la llibreta i escriure!
el perfume de la noche
o las siluetas gigantes
recortadas en la oscuridad;
todo, todo es perfecto.
El aire insiste, soplo a soplo,
en su juego eterno
con las hojas de los álamos,
y sigue su ritmo,
como el punteo de una guitarra
de maderas antiguas
y emoción entre los trastes.
Grazalema se despide
con risas y... nostalgia.
Bona nit Quim !
ResponderEliminarAl llegir el teu poema es nota tranquil-litat, un respir de l'activitat del dia a dia. Crea un altre ritme.
Gracies per la teva generositat. abraçades grans.
La veritat és que el moment i l'espai estaven envoltats de tota la calma, tant física com d'esperit, que es pot esperar del final d'unes vacances.
EliminarGràcies per llegir-me, abraçades!!!!