PARAULES ESTRETES DE SIGNIFICATS AMPLES

Paraules estretes:
cel, mar, llum, sal;
de significats amples.


Cel de punta de dia,
cel de platja, cel de mar;
cel retallat per perfils
d'espadats eixuts,
cel d'horitzó etern;
cel de claror encegadora,
cel de negre nit i boira.

Mar, verd als ulls;
mar impetuós de tardor,
molest en comparances;
mar quiet, tranquil,
d'estiu i sorra,
de sol estavellant-se
contra els cossos a la platja.




Llum de dia, i de nit,

d'estels que guien timons
amb imatges de mitologia mil·lenària;
besllum de capvespre,
voltada de grocs i vermells
ballant amb les ones;
claror d'albades que dibuixen
i retallen el cotó fluix;
lluminària de migdia que fon
en aiguabarreig, la sorra i l'aire.





Sal de preu i sou,
de seculars mercats;
de moneda de canvi, 
d'absència i por;
sal d'adobat a la pell,
en el vestit i a l'alè;
neu de pescador
sense muntanya.





Paraules estretes:
cel, mar, llum, sal;
de significats amples.

ESTIU DE SUTGE A L'EMPORDÀ

L'agost de 2003 (concretament el dia 13), una part dels boscos propers al meu poble es varen cremar. A la vista de les flames, del fum i els plors de la gent, cercant com expressar els meus sentiments i les meves emocions, vaig escriure un poema. Afortunadament vaig poder-lo llegir en un parell de recitals de poesia encara que... mai va sonar com aquell dia quan, encongit, l'escrivia. Avui, davant el desastre del nostre Empordà, l'he recuperat del bagul dels records perquè és i serà, malauradament, vàlid. Les fotos que l'acompanyen són del desastre que ens encongeix l'ànim a tots com a individus i com a país.

CONTRALLUMS EN INCENDIAT ESTIU DE SUTGE:

La por s’ha passejar per la meva pell (i no de puntetes).

Ho ha fet amb passes llargues, pesants i sorolloses

de ciclop irat que cerca venjança d’un Ulisses trampós.

Cada porus ha tancat dins seu, estrenyent-la,

una por individual (una por singular que m’arriba en plural)

... i de color negre.

En la llunyania dels meus paisatges,

en l’horitzó del més domèstic i proper,

ha entrat de sobte, ennuegant-se amb glops apressats d’aire calent,

l’infern.

Sense silencis (tant li és), ha fet propera en mi, impotent,

aquella por que havia vist, sempre absent,

en ulls d’altri.

Sense cap gaudi he assaborit el fum,

mastegant amb fàstic, una a una i impacient, les seves lletres,

feréstegues lletres que pinten de groc les imatges

i vesteixen el sol de nit rere les cortines del plor dels homes.

L’he vist créixer, fer-se gran,

(gegant sense mesura)

com un geni maleït orfe de làmpada màgica;

i en un instant, amb l’ànsia de qui arriba tard enlloc,

gira

i envolta l’espai amb potents volutes sense fi:

espirals vermelles de sang,

hèlix blanques d’esglai,

tirabuixons negres de mort.

El seu aturador és el caprici enjogassat dels vents.

És estiu però... neva.

Les volves grises, no glacen postals de muntanya

ni nadals de conte;

els flocs que voleien no són de vida,

ni de color,

són uniformes de mort desfilant per la muntanya,

maquillatge de difunts en comèdies de l’absurd,

finals sense principi.

I les llàgrimes esdevenen negres,

i solquen injustes les galtes del meu poble

arrossegant part del seu passat

en rastre de cargol negre sobre un mirall trencat;

mirall del seu present,

ara també, negre;

i mirall del seu futur, potser també

... negre.

¿Esdevindran verds tots aquests negres

o serà ja la nostra vida del color de les pel·lícules antigues?

Tordera, 14 d’agost de 2003

DOMINIO LÉXICO (13)

Os presento la decimotercera y última entrega (de este curso) del apartado DOMINIO LÉXICO. Recordaréis que se trata de un compendio de disparates reales que me han puesto mis alumnos en mis exámenes en el apartado de VOCABULARIO. También os recuerdo que todas las palabras que pregunto, antes, evidentemente, las he explicado; eso os lo digo para que veáis qué atemción prestan algunos. Por otra parte debo deciros que son mayoría las respuestas correctas, no os vayáis a pensar que...
Bueno, aquí van los disparates. En mayúscula, la palabra preguntada; en minúscula, las respuestas de mis alumnos; entre paréntesis y en cursiva, mis comentarios (si me sugiere algún comentario, porque muchas respuestas no necesitan ninguno).

MENINGITIS:

• Inflamación de las cuerdas vocales.
• Inflamación de las extremidades. (da igual, inflamación seguro; ¿de qué? todo vale)

DERMATÓLOGO:

• Médico especialista en el vello capilar (mira qué suave el médico, ¿no?)

LABRADOR:

• Hijo de un perro.
• Animal que chilla mucho. (el verdadero animal es quién escribe esta tontería)

SASTRE:

• Persona que va de negro y da miedo.
• Persona muy torpe. (la respuesta sí que es un  de-sastre)

SEVERO:

• Que no es de reír (vaya, que no es como tu respuesta)

CARDIÓLOGO:

• Médico de los pies.
• Médico que trabaja con los cerebros de la gente.
• Persona que hace diálogos para representarlos. (¡Esa! ¡Esa es la más lógica, aunque debería hacer diólogos en lugar de diálogos!)

ATREZZO:

• Parte de una obra donde se cuentan los chistes (para qué quiero chistes con lo divertidos que son mis alumnos)

Ya veis com nos "divertimos" corrigiendo. Hasta el próximo curso.

ET DESPULLES PROVOCATIU

Marees d'hivern
posen al descobert part dels teus fons,
amagats per sempre,
segurs;
allà on mai s'atura el sol,
on només arriba la seva llengua
garbellada per les teves aigües.






Aleshores,
coneixem els aliens
mínima part dels teus secrets.


És il·lusió,
imatges de refilada
que no descobreixen res
de la teva veritat amagada.

I SI VINGUESSIS A VEURE'M?

Sento a la meva finestra,

a la nit,
colpejar la mà del vent
i, tal com ve i se'n va,
suposo a la meva persiana
l'embat de les teves onades.


Endreçat pel cobrellit,
protegit per les mantes
somriu als meus peus
la teva llengua mullada:






com desgasta el meu balcó;
com treballa al carrer,
incansable;
com voleien les gavines
per sobre les onades.




Quan la son ha marxat,
quan torna l'albada,
obro la porta i amb una rialla,
espero impacient, al meu carrer,
l'arribada de la platja.

NO ETS MIRATGE AL DESERT

D'esquenes a tu
la resta és desert de sorra daurada.
Maquen camins inútils petges
de desconegut origen i destí
que, esborrades a estones
per tu, retallen,
dibuixen rutes per seguir.

Per enamorats 
que cerquen, pels seus petons,
la teva música.
Per solitaris
que busquen en la seva solitud,
companyia en la teva parla.


Per somniadors
que assagen pels teus camins
viatges impossibles.
Per mi
que provo de trobar en la teva ànima
molt més que un miratge.