Sèrie de poemes "La Bella Vella", poema 8
Ara toca el torn de les paraules, quan oblides què volen dir però trobes a faltar el seu so, la seva música: estàs sol.
VIII
Paraules
de cel·lofana
Les
paraules es fan ombra.
L’ombra
enfosqueix la paraula següent
i
ella no la veu,
i
ella no la viu.
Només
hi ha paraules
gastades
d’emprades,
deslluïdes,
com el seu vestit,
negre
d’ombra
i
lluent de temps.
No
entén la veu ni les seves formes,
però...
la música!
...
com li arriba la música!
La
música de les paraules
la
conforta,
la
transporta a temps amables,
de
records llunyans
i
colors diferents i apartats
d’aquest
monòton i avorrit
color
blanc.
