FRASE CÉLEBRE (Del 22 al 28 de junio)

"No basta con alcanzar la sabiduría; es preciso saber utlizarla."

Marco Tulio Cicerón

MALENDREÇOS, poema 45

Sèrie de poemes la Bella Vella, poema 10. Endreçada, per sempre, després de treure'n tot el profit, la Bella Vella resta, oblidada, en una de les més habituals "prestatgeries"; allunyada per sempre de la realitat.

X

Prestatgeries

Hem desat l’eina antiga,

ja no és útil,

ja no la fem servir.

És al racó de l’oblit,

on endrecem allò que és vell,

el que ara,

és nosa i destorb.

Temps perdut, que no produeix,

moment inútil

perquè, la carícia càlida

i la paraula amable i musical,

ara corresponen a un altre,

és igual el color,

tant és si és blanc o vermell,

si no hi sent...

si només són records...

si ja no hi viu...

no cal treure del seu estoig daurat

els nostres preuats sentiments.

FRASE CÉLEBRE, (Del 14 al 21 de junio)

"En el idioma está el árbol genealógico de una nación."

Samuel Johnson

MALENDREÇOS, poema 44

Sèrie de poemes la Bella Vella, poema 9. Quan la carícia és impersonal, i els silencis envolten l'ànima fins ensordir-la.

IX

Amb les mans fredes

Carícies fredes i seques,

de color blanc, gairebé asèptiques

i envoltades de cotó fluix,

acaronen el seu rostre

cercant-hi

la llum de la consciència.

Però ella és molt lluny

...no hi és.

Totes les paraules perden sentit,

se separen, es fan unitats

que reboten per les parets de la seva distància

sense trobar destí creïble.

No és el moment del present

són presidents

el passat i l’absència.

FRASE CÉLEBRE, (Semana del 7 al 14 de junio)

"Cada fracaso enseña al hombre algo que necesitaba aprender."

Charles Dickens

MALENDREÇOS, poema 43

Sèrie de poemes "La Bella Vella", poema 8 
Ara toca el torn de les paraules, quan oblides què volen dir però trobes a faltar el seu so, la seva música: estàs sol.

VIII

Paraules de cel·lofana

Les paraules es fan ombra.

L’ombra enfosqueix la paraula següent

i ella no la veu,

i ella no la viu.

Només hi ha paraules

gastades d’emprades,

deslluïdes, com el seu vestit,

negre d’ombra

i lluent de temps.

No entén la veu ni les seves formes,

però... la música!

... com li arriba la música!

La música de les paraules

la conforta,

la transporta a temps amables,

de records llunyans

i colors diferents i apartats

d’aquest monòton i avorrit

color blanc.