Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 2 de enero de 2016

MALENDREÇOS

72

NU

3/7


Ens han venut un parany.
Una sortida,
una finestra per on fugir,
se'n diu comandament a distància.

Passes de la fam i la por
a la rialla subtil,
de la nafra i la malaltia
al riure obert , imbècil,
ple d'absències i ignorant.


Passes de la feina a l'atur,
de l'anhel a l'amor,
de l'enyor al soroll buit;
de la teva pell 
al discurs caduc del polític boig,
que creu que hi ha qui el creu.



Passes de la necrològica
a l'economia,
de la luxuria a l'agonia,
de la pressa a la pausa,
del concert al silenci.



Sí, només cal prémer un piu diferent.

I en el darrer impuls,
després de superar amb esforç titànic
l'ànsia de seguir saltironant
per totes les variades possibilitats,
hi ha el piu més màgic i el més desconegut:
el piu vermell.

Se'n diu desconnexió i et permet
tornar a la realitat del teu íntim silenci,
qui sap si... temut silenci.

Potser ens sacseja massa la consciència...
i no serà millor cercar-ne,
entre tots els números,
un de nou.

martes, 29 de diciembre de 2015

DOMINIO LÉXICO 23

Era de obligado cumplimiento, antes de acabar el año, mostraros la nueva cosecha de disparates léxicos de mis alumnos. Siempre con una sonrisa y mucha "admiración" ante la capacidad de inventar. Recordad que en cursiva tenéis mis comentarios.


CARNERO:
  • Animal que come carne.
  • Animal que vuela.
  • Cría de la vaca.
  • El que sirve la carne.
  • Persona que mata a los animales en el matadero.
  • masculino de la baca (con la falta de ortografía incluida).
ESCUDERO:
  • Persona que se encarga de hacer embutidos.
GUARANÍ:
  • Substancia comestible (Igual estaba próximo el control a la hora del patio)
EFÍMERO:
  • Que sale de un huevo.
ANFITRIÓN:
  • Persona que te sigue, que es tu fan.
  • Teatro de la época antigua.
  • Persona que cuando muera el rey él será el rey.
GRUMETE:
  • Parte de un barco.
LAUD:
  • Sinónimo de avalancha, cantidad de nieve que se desprende de una montaña por algún movimiento de esta. (Con lo fácil que era decir "guitarrita")
TROVADOR:
  • Donde estaban las mujeres para conocer a los hombres. Especie de burdel (conocer, conocer... no sé)




MIRLO:
  • Acción de mirar. (Colaría si el verbo fuera "mirlar")
  • Tipo de pescado.



ALAMEDA:

  • Persona que da álamos (Sí, ¡en un cucurucho!)
  • Pájaro cantador (Qué bien quedaría ... cantor)
  • Grupo de alamedanos (Vaya, ¡un pueblo nuevo!)
LECHO: (Parece que solo les suena lo de lecho... de muerte)
  • Muerto.
  • Momento previo a morir.
  • Espacio reducido, lleno de flores en el centro.
  • Pena cuando uno se muere.
CANDIL:
  • El alcalde de un pueblo.
HOLGADO:

  • Lleno de hojas.
INERTE:
  • Inútil.
CUÑA:
  • Hermana de tu marido. (¡cuuñaaao!)
CAOS:
  • Utensilio de cocina. (Como son algunas cocinas, ¡qué desorden!)

domingo, 20 de diciembre de 2015

FRASE CÉLEBRE ( del 20 al 27 de diciembre)





"Quién habla de cosas que no le atañen, escucha lo que no le gusta."

Averroes

MALENDREÇOS

71

NU

2/7

Desfés la teva imatge al mirall!



Que no et retorni!

Esborra-la, 
passa-hi la mà i neteja el vidre
com si fossis baf.

No ets res.
No et mereixes reflex.

Els teus ulls no s'humitegen de realitat,
romanen secs,
amb la mirada obscenament obstinada
en direcció al futur més proper,
mentre el present rellisca
cames avall,
i s'escampa,
sense fer soroll,
per terra.

domingo, 13 de diciembre de 2015

FRASE CÉLEBRE (Del 13 al 20 de diciembre)






"La verdad es hija del tiempo, no de la autoritad."


Francis Bacon

MALENDREÇOS

70

He pensat que podria mostrar-vos, dins del poemari de ordre que significa MALENDREÇOS, el breu poemari NU, primer premi del Sant Jordi 2015 a Tordera, i segon premi de la XXXII Mostra Literària del Maresme.

NU

1/7 



Ens han vestit de transparència.

una lleu pel·lícula de buidor
indiferent
ens cobreix.

Passen les emocions
i no ens toquen,
ni ens freguen la pell.
Aquesta capa de còmoda brutícia
que ens folra,
ens fa insensibles
al plor del món.

Som al·lèrgics a la realitat.



Aquesta al·lèrgia ens manté allunyats
de l’angoixa i la pena.
Només tenim ulls pels colors llampants
d’un món de fireta fet,
espot a espot,
a mida.



I els moments apressats es persegueixen,
i no s’atrapen,
esdevenen inútils.