Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

miércoles, 10 de febrero de 2016

VELL, PROP L'OBLIT Teatre de quart d'ESO

Sí, estem satisfets. Hem enllestit un projecte de molts mesos, i exitosament.
El passat divendres 5 de febrer, els alumnes de quart d'ESO varen posar en escena l'obra de teatre VELL, PROP L'OBLIT. La primera sessió va superar els 100 espectadors, i la segona, els 200!
Els comentaris que hem rebut han estat molt satisfactoris, i són moltes les felicitacions.
Sí, ens sentim satisfets perquè creiem que hem fet una bona feina. A tots aquells que vàreu assistir, moltes gràcies.

Com autor, agraeixo als alumnes de quart l'esforç per donar vida a allò que, fa un parell d'anys, només era una idea. Malauradament tot va molt de pressa i, allò que només era una idea, ja ... només és un record.

domingo, 31 de enero de 2016

FEM TEATRE A L'ESCOLA

VELL, PROP L’OBLIT:
El proper divendres dia 5 de febrer posem la cirereta del pastís: representem l’obra “Vell prop l’oblit”.
La feina l’hem desenvolupada durant gairebé dos cursos. Vàrem començar el curs passat amb la lectura, comprensió, crítica i anàlisi del text per, un cop assajat des de setembre, estrenar l’obra aquest divendres.
La feina està feta, no hi ha lloc a massa sorpreses. Podem estar nerviosos, oblidar-nos més o menys del text que ens toca, però la feina de grup, la col·laboració, la participació en un projecte comú ja s’ha fet, ha tingut sentit, ens ha fet créixer com alumnes, com amics, i com persones.
A l’espera de la resposta del públic que ens acompanyi, estem satisfets de la feina feta, creiem que… ha pagat la pena.

ENDAVANT AMB EL TEATRE ESCOLAR.

FRASE CÉLEBRE (Del 31 de enero al 6 de febrero)




“Algunas personas logran la fama, otras… la merecen.”



Doris Lessing

MALENDREÇOS

76

NU

7/7

El jove estima de pressa,
tot per fer i la vida davant,
just estrenada:
no hi ha temps a perdre.

És clar: cada dia té un grapat d’hores
que esmerçar en la feina,
angoixes,
esglais,
i obligacions
i deures.

Sovint el temps de l’amor
sobta quan arriba i se’n va
amb tanta pressa com atrapa:
impossible assaborir-lo
amb la passió deguda,
amb la precisió ajustada
o amb l’atenció que es mereix.


El vell és ric de temps,
en té les butxaques plenes,
i les mans
i la boca
i... els esguards.

No hi ha jornada,
ni sessió,
ni agenda curulla de cites
que justificar.
Tot és temps i temps,
i temps pel temps.




És per això que,
només per pura praxis,
és el vell qui sap
estimar de debò:
qui, sinó, pot passar una eternitat
assaborint les paraules
aplegades a cada marca dels anys
sense cap pressa?

l’amor atura els rellotges
i esgrogueeix, inconscient,
la mateixa pàgina del calendari.
L’amor no entén d’urgències.

El vell, de les urgències del temps,
...se’n riu.





domingo, 24 de enero de 2016

FRASE CÉLEBRE (del 24 al 31 de enero)




“El pato es feliz en su sucia charca porque no conoce el mar.”

Antoine de Saint-Exupéry


MALENDREÇOS

75

NU

6/7

Símbols religiosos
lluitant contra voluntats humanes
mentre sonen les campanes
més fort que mai.

Una creu que crida a la pau
però...

(Sovint ha fet de martell
del desig,
fos quin fos.)

la dona al seu lloc,
qui és diferent deixem-lo fora;
qui no sent com dicta
no pertany al remat;
qui dissenteix
fa cal·ligrafia amb la paraula
heretge.
Això si, aparcats tots aquests,
estimeu-vos els uns als altres
com Algú, des del fons de l’ànima
ens va dir.


Una lluna a mitges,
per molts
somriure del cel
penjat d’un fil;
per d’altres,

(Interpretadors del passat,
desconeixedors del present
i ignorants del futur)
 
falç amb què tallar caps
arran de terra,
on el treball dels homes
iguala,
i embruta les mans
però neteja consciències.

I un estel de sis puntes,

(Per res de Nadal,
artifici que arriba any rere any
carregat de bons desitjos i de pau,
i se’n torna per on ha vingut
amb un somriure bleda,
tot esperant un proper any
ple de prosperitat de cartró pedra.)

Aquest estel desitjaria estirar d’arreu,
voluntats, desitjos, anhels,
i reunir-los tots alhora al bell mig,
com qui recull en una abraçada
totes les idees per fer-ne una.
Malgrat l’esperança...
massa sovint s’assembla a la rosa dels vents,
perquè esventa arreu
qualsevol possibilitat de creure en un sol destí.