VELL, PROP L'OBLIT Teatre de quart d'ESO

Sí, estem satisfets. Hem enllestit un projecte de molts mesos, i exitosament.

El passat divendres 5 de febrer, els alumnes de quart d'ESO varen posar en escena l'obra de teatre VELL, PROP L'OBLIT. La primera sessió va superar els 100 espectadors, i la segona, els 200!

Els comentaris que hem rebut han estat molt satisfactoris, i són moltes les felicitacions.

Sí, ens sentim satisfets perquè creiem que hem fet una bona feina. A tots aquells que vàreu assistir, moltes gràcies.

Com autor, agraeixo als alumnes de quart l'esforç per donar vida a allò que, fa un parell d'anys, només era una idea. Malauradament tot va molt de pressa i, allò que només era una idea, ja ... només és un record.

FEM TEATRE A L'ESCOLA

VELL, PROP L’OBLIT:

El proper divendres dia 5 de febrer posem la cirereta del pastís: representem l’obra “Vell prop l’oblit”.

La feina l’hem desenvolupada durant gairebé dos cursos. Vàrem començar el curs passat amb la lectura, comprensió, crítica i anàlisi del text per, un cop assajat des de setembre, estrenar l’obra aquest divendres.

La feina està feta, no hi ha lloc a massa sorpreses. Podem estar nerviosos, oblidar-nos més o menys del text que ens toca, però la feina de grup, la col·laboració, la participació en un projecte comú ja s’ha fet, ha tingut sentit, ens ha fet créixer com alumnes, com amics, i com persones.

A l’espera de la resposta del públic que ens acompanyi, estem satisfets de la feina feta, creiem que… ha pagat la pena.

ENDAVANT AMB EL TEATRE ESCOLAR.

FRASE CÉLEBRE (Del 31 de enero al 6 de febrero)

“Algunas personas logran la fama, otras… la merecen.”

Doris Lessing

MALENDREÇOS

76

NU

7/7

El jove estima de pressa,

tot per fer i la vida davant,

just estrenada:

no hi ha temps a perdre.

És clar: cada dia té un grapat d’hores

que esmerçar en la feina,

angoixes,

esglais,

i obligacions

i deures.

Sovint el temps de l’amor

sobta quan arriba i se’n va

amb tanta pressa com atrapa:

impossible assaborir-lo

amb la passió deguda,

amb la precisió ajustada

o amb l’atenció que es mereix.

El vell és ric de temps,

en té les butxaques plenes,

i les mans

i la boca

i... els esguards.

No hi ha jornada,

ni sessió,

ni agenda curulla de cites

que justificar.

Tot és temps i temps,

i temps pel temps.

És per això que,

només per pura praxis,

és el vell qui sap

estimar de debò:

qui, sinó, pot passar una eternitat

assaborint les paraules

aplegades a cada marca dels anys

sense cap pressa?

l’amor atura els rellotges

i esgrogueeix, inconscient,

la mateixa pàgina del calendari.

L’amor no entén d’urgències.

El vell, de les urgències del temps,

...se’n riu.

FRASE CÉLEBRE (del 24 al 31 de enero)

“El pato es feliz en su sucia charca porque no conoce el mar.”

Antoine de Saint-Exupéry

MALENDREÇOS

75

NU

6/7

Símbols religiosos

lluitant contra voluntats humanes

mentre sonen les campanes

més fort que mai.

Una creu que crida a la pau

però...

(Sovint ha fet de martell

del desig,

fos quin fos.)

la dona al seu lloc,

qui és diferent deixem-lo fora;

qui no sent com dicta

no pertany al remat;

qui dissenteix

fa cal·ligrafia amb la paraula

heretge.

Això si, aparcats tots aquests,

estimeu-vos els uns als altres

com Algú, des del fons de l’ànima

ens va dir.

Una lluna a mitges,

per molts

somriure del cel

penjat d’un fil;

per d’altres,

(Interpretadors del passat,

desconeixedors del present

i ignorants del futur)

 

falç amb què tallar caps

arran de terra,

on el treball dels homes

iguala,

i embruta les mans

però neteja consciències.

I un estel de sis puntes,

(Per res de Nadal,

artifici que arriba any rere any

carregat de bons desitjos i de pau,

i se’n torna per on ha vingut

amb un somriure bleda,

tot esperant un proper any

ple de prosperitat de cartró pedra.)

Aquest estel desitjaria estirar d’arreu,

voluntats, desitjos, anhels,

i reunir-los tots alhora al bell mig,

com qui recull en una abraçada

totes les idees per fer-ne una.

Malgrat l’esperança...

massa sovint s’assembla a la rosa dels vents,

perquè esventa arreu

qualsevol possibilitat de creure en un sol destí.