(poema 9)
Daurat de creus a prop de sotanes,
allà, lluny,
a les escales,
a prop l'altar.
Jo creia que eren de fusta...
i, el seu lloc, no la llunyania ni l'alçada,
sinó les mans dels iguals,
dels rics... d'esperit
i pobres de butxaca.
de la fe i, no sempre, troben paraules sagrades,
els delmes són més probables.
Amb el groc per davant,
per una bona bossa
pots aconseguir una parcella al paradís,
o fins i tot, perquè no,
bocinets de Glòria.
El groc no m'inspira si el veig lluny de l'amor.
"Germà" és una paraula agraida
però, pintada de groc,
només una almoina
forçada.
Difícil explicar perquè és el daurat
el color de la religió
quan la única tonalitat comprensible
seria
la transparència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario