coloraines, olis i gent.
Miro a dreta i esquerra
i... estic sol amb tu.
Uns es torren pacientment,
girant sobre el seu eix
per no deixar mostra de què eren.
Altres, protegits per ombrel·les de colors,
desfullen, plana a plana,
el seu avorriment.
Malgrat els sons,
estic sol amb tu.
Emissores amb músiques estrangeres
marquen el ritme de la platja.
El meu únic ritme és el teu,
el de les teves onades,
per això, malgrat tot,
estic sol amb tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario