Dia rere dia
reparteixo el que sé,
com si entre els dits
caiguessin llavors en camp estrany.
Algunes sobre pedres
es perden per manca de terra;
altres, sobre el camí,
les trepitgen inconscients;
les que arriben al sòl,
tocaran adob o moriran de gana?Trobaran aigua o moriran de set?
Malgrat els dubtes
he de continuar, dia rere dia,
repartint el que sé.
Bona nit Quim!
ResponderEliminarUn cop més hem paro, obro l'ordinador i busco en els teus poemes alló que hem pugui dir quelcom.
" Malgrat els dubtes
he de continuar, dia rere dia,"
Quim gràcies per escampar la teva creativitat. Abraçades grans!
La feina del mestre és com la d'un pagès, no deixes de sembrar, no deixes d'intentar-ho. També aquesta és la nostra lluita.
ResponderEliminarGràcies per ser-hi sempre!!
Un petó