XV
Veus insensibles,
acostumades a sentenciar,
qualifiquen d'accident
allò que d'altres en diuen...
vida.
Veus buides
armades de lògica gratuïta.
Parlen d'esdeveniment sense cap objectiu,
succés casual
que arriba sense preveure's.
La ventura guia les passes
fins a una línia,per a uns, naixement;
per a d'altres, punt de partida;
per a tots, realitat crua.
Si realment és fortuït,
si és certa aquesta dita...
no són encara més fortes
les raons per viure-la?
Quim bones , molt bones!
ResponderEliminar"per a tots, realitat crua".
Quan de cert amagan les teves paraules , quant de sorprenent es tot el que la vida ens porta, ens ocasions colpidor, ens ocasions meravellós
...
" les raons per viure-la"
.
Quan de cert amagen les teves paraules...
Quim gracies mil gracies. Abraçades grans.
Hola Concha:
EliminarVaig Estar temptat de no incloure aquest poema perquè semblava massa senzill, sense massa elaboració. Però finalment l'he posat perquè la senzillesa és allò que està més a prop de la sinceritat.
Gràcies per continuar llegint!!