Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 10 de enero de 2015

Del poemari PARAULA DE VENT

XXII


Vermells apagats
i verds confusos
que no veig.

Els altres tenen colors
que jo no tinc.
Passa el mateix paisatge per tots ells
i m'arriba a mi ben diferent.






Però no em preocupa,
em sento feliç
de veure-ho tot darrere del meu  vidre.


Daltónic!

2 comentarios:

  1. Quim bona nit!
    El teu poema em fa pensar amb aquella dita que diu:"Todo depende del color del cristal con que se mire".
    Et vaig seguin ... el teus poemes em porten al mon de la creativitat. Gracies.
    Abraçades grans .

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Concha. Si, ... todo depende. El "problema" rau en que gairebé tothom mira rere el mateix mirall i som pocs que intentem mirar pel nostre únic i original. No sempre ho aconseguim.
      Abraçades!

      Eliminar