XXI
Se'n duia, carrer avall,
una ampolla buida
(abans farcida de fantasia)
i un paper mort.
La seva habitual monotònica veu
carreteja els dos finals,
buidor i mort,
a un darrer passeig amb l'oblit com a fita.Què tancarà l'ampolla?
Només tu pots obrir-la.
Què s'escriu en el paper?
Només tu pots llegir-ho.
Com tantes coses impersonals,
les fas teves
i les tanques en secret sense memòria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario