XXIV
Submergeixo les meves mans
en farina i aigua.
Farina de profit,
de miratges complerts,de pa diari i hàbit, i de costum.
En l'aigua que purifica,
que neteja,
també hi submergeixo el meu rostre;
i quan el líquid pren la meva forma
sento dissoldre-s'hi
la meva pensa
i em buida.
Quim bona nit!
ResponderEliminar"En l'aigua que purifica,
que neteja..."
Després de llegir aquest poema la sensació que hem desperta és la de rebre aire fresc, renovat, crea l' oportunitat d'un nou espai. Gracies per oferir bones energies.
Abraçades grans.
Hola Concha!
EliminarCada vegada estàs més a prop de la meva interpretació dels poemes. Sí, neteja, buidatge, punt i a part per tornar a començar; aquesta era la reflexió final.
Gràcies per la teva voluntariosa lectura setmanal!!
Abraçades!!!