PAISATGES EMOCIONALS

 Un estiu més la Biblioteca de Tordera compta amb mi per l'activitat final del festival Multipolar 2016. Moltes gràcies per la confiança, espero no fer-me molt pesat a ulls del públic.

LA SEVA AVENTURA A UGANDA

Darrerament estic pendent del blog de la Sara, una jove generosa amb esperit aventurer que ha decidit dedicar el seu estiu a ajudar la gent des d’una ONG a Uganda. El seu blog és:

www.miaventuraenuganda.blogspot.com

Us animo a visitar-lo per seguir la seva aventura per Uganda i ...  la consciència humana.

Sovint parlem dels joves, en general, com egoístes i egocentrics. Som injustos, com per totes les coses, hi ha excepcions (en una i altra direcció). Prefereixo cridar l'atenció sobre la seva generositat i entrega.

Em sento afortunat de conèixer gent com la Sara. Des d’aquí la felicito i animo.

Sara, ets molt gran!

DOMINIO LÉXICO 25

Acabado el curso, os presento la nueva selección de "Dominio léxico", ya sabéis, respuestas a las preguntas de vocabulario en mis exámenes, correspondiente a este último trimestre. Algo más escaso pero igual de jugoso que en trimestres anteriores. Espero que os divierta.

CONCUBINA:

• Mujer de Cuba.
• En forma de círculo para adentro.

REHUSAR: (rechazar)

• Volver a usar.

ATALAJE: (Según la RAE, conjunto de guarniciones de las caballerías)

• Donde se ataban las personas malas.

MECENAS: (quizás les suena más Mesías, a deducir, sobre todo, por las respuestas)

• Jesús
• Hombre que dice la palabra de Dios
• Persona que invita a las personas a la religión

MIRTO: (arbusto de flores pequeñas y blancas)

• Olla grande. (Quizá la marmita de Astérix y Obélix está demasiado presente)

MÓRBIDO: (blando)

• Pájaro que mide entre 15 y 20 centímetros

HURTAR: (Una de las mejores entradas, por los significados y su variedad)

• Hacer un agujero con las manos.
• Fregar la mermelada con el pan.
• Hacer algo que sea hortera.
• Verbo de pasar el cuchillo por la mantequilla y hurtar el pan.

Catre

BREA:

• Viento ligero. (¿quizá entendió brisa? ¡Sí, las prisas!)

CATRE:

• Persona que hace de camarero.
• Empresa que trae comida. (¿De catering?)

TRINO:

• Lo que se comen los animales. (¿trigo?)
• Ponerse de los nervios. (¡Cuando leo estas respuestas!)
• Grupo de cerdos. (¿Piara?)

POCILGA:

• Bebida. (Algunos bares sí que parecen una pocilga.)

MODUS VIVENDI: (¡Perder el latín en según que cursos hace mucho daño!)

• Hacer la mudanza.

MUTATIS MUTANDI:

• Se usa en la iglesia para hacer exorcismos.

ASIR: (Tomar, coger por el asa)

• Decir que sí con la cabeza.
• Que desea mucho una cosa.

VERTIDO: (¿in... vertido?)

• Al revés.

• 

  Guirnalda

  Diferencia de ocupación, temporada alta y baja.
• Del revés.
• Persona maleducada que hace lo que le apetece.

PERSISTENTE: (Cuesta leer detenidamente los enunciados)

• (por presidente) persona que dirige o gobierna un país democrático.

GUIRNALDA:

• Pájaro que sirve para los concursos de pájaros que cantan.
• Fruta que pica.
• Objeto donde se guarda la comida. (¡Pues a fiambrera no se parece en nada!)

VÍVERES:

• Árbol que te da las cerezas. (¿Qué dirás de cerezo?)

CALENDARI A MIQUES

Avança el mes de juliol, tant que, a la nit, la calor perd el pas i es queda endarrere; després ha de córrer tot el dia per agafar el ritme.
Us presento els poemes d'aquest mes pel meu particular calendari... a miques.

Juliol 2011

---

Esdevé feixuc d’humitat enganxosa

que no marxa,

impertorbable a les ombres

del meu camí.

Aquest juliol vol

(i s’hi esmerça)

fer honor a la seva fama i nom:

sí, fa molta calor.

Malgrat cerqui les hores més mandroses,

malgrat que no hi hagi ni un moviment sense sentit,

i tots siguin estalvi,

raó i pensament...

qualsevol espurna d’esforç

és motiu per esbufegar

perquè sí, fa molta i molta calor.

Les darreres pluges generoses?

Res més que quatre gotes

escadusseres,

mal comptades

i sargides de pols.

Han clapejat el terra

per netejar-lo d’esteles antigues

de petjades inesborrables,

de línies escrites,

una jornada i una altra,

pels assidus del camí.

Vés per on!

Quan més m’il·lusiona

la imatge d’un juliol habitual,

suat i de respiració alentida,

desapareix,

un vespre i d’una ventada,

tot l’estiu.

Ha marxat,

s‘ha amagat rere les muntanyes,

i, engelosit pel protagonisme

d’un juny estrany,

aquest juliol insisteix

a ser el juliol

per sobre de les normes.

Com el gegant de les llargues gambades,

com els somnis voladors

que recorren les muntanyes

enfilats, acrobàtics,

sobre les acolorides ales

de papallones impossibles;

com el tancat d’un parèntesi,

capaç d’estalviar-me tot de paraules irrellevants:

aquest juliol, sí, tan estrany,

ha passat d’una revolada

agost i setembre, i s’ha plantat

sol,

irresponsable,

en un octubre allunyat que crida,

gairebé tombant la cantonada,

les pluges perennes de novembre.

Es tanquen les ombrel·les de colors

i s’obren els paraigües;

endrecem els jocs d’estiu

i preparem codonys i castanyes;

fugim de l’oreig de les onades

preparant els llevants més temuts.

On ha marxat l’estiu?

Segueixen el meu camí,

a banda i banda,

senders de maragdes

enlluentides per la pluja més fina

i esquitxats, a batzegades,

per la rauxa més incontenible

d’un munt de tempestes irades.

El riu,

en aquesta pàgina del calendari

altres anys eixut,

recorregut

només per remolins de pols,

torna a pintar d’argila les ribes,

torna a pentinar primmirat

les canyes,

i torna a escampar arreu

l’olor del llot.

Calendari boig i capriciós

que volta el pensament dels homes,

els trau de la rutina

i s’ensenyoreix.