CALENDARI A MIQUES

Avança el mes de juliol, tant que, a la nit, la calor perd el pas i es queda endarrere; després ha de córrer tot el dia per agafar el ritme.
Us presento els poemes d'aquest mes pel meu particular calendari... a miques.

Juliol 2011

---

Esdevé feixuc d’humitat enganxosa

que no marxa,

impertorbable a les ombres

del meu camí.

Aquest juliol vol

(i s’hi esmerça)

fer honor a la seva fama i nom:

sí, fa molta calor.

Malgrat cerqui les hores més mandroses,

malgrat que no hi hagi ni un moviment sense sentit,

i tots siguin estalvi,

raó i pensament...

qualsevol espurna d’esforç

és motiu per esbufegar

perquè sí, fa molta i molta calor.

Les darreres pluges generoses?

Res més que quatre gotes

escadusseres,

mal comptades

i sargides de pols.

Han clapejat el terra

per netejar-lo d’esteles antigues

de petjades inesborrables,

de línies escrites,

una jornada i una altra,

pels assidus del camí.

Vés per on!

Quan més m’il·lusiona

la imatge d’un juliol habitual,

suat i de respiració alentida,

desapareix,

un vespre i d’una ventada,

tot l’estiu.

Ha marxat,

s‘ha amagat rere les muntanyes,

i, engelosit pel protagonisme

d’un juny estrany,

aquest juliol insisteix

a ser el juliol

per sobre de les normes.

Com el gegant de les llargues gambades,

com els somnis voladors

que recorren les muntanyes

enfilats, acrobàtics,

sobre les acolorides ales

de papallones impossibles;

com el tancat d’un parèntesi,

capaç d’estalviar-me tot de paraules irrellevants:

aquest juliol, sí, tan estrany,

ha passat d’una revolada

agost i setembre, i s’ha plantat

sol,

irresponsable,

en un octubre allunyat que crida,

gairebé tombant la cantonada,

les pluges perennes de novembre.

Es tanquen les ombrel·les de colors

i s’obren els paraigües;

endrecem els jocs d’estiu

i preparem codonys i castanyes;

fugim de l’oreig de les onades

preparant els llevants més temuts.

On ha marxat l’estiu?

Segueixen el meu camí,

a banda i banda,

senders de maragdes

enlluentides per la pluja més fina

i esquitxats, a batzegades,

per la rauxa més incontenible

d’un munt de tempestes irades.

El riu,

en aquesta pàgina del calendari

altres anys eixut,

recorregut

només per remolins de pols,

torna a pintar d’argila les ribes,

torna a pentinar primmirat

les canyes,

i torna a escampar arreu

l’olor del llot.

Calendari boig i capriciós

que volta el pensament dels homes,

els trau de la rutina

i s’ensenyoreix.