Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

martes, 1 de noviembre de 2016

CALENDARI A MIQUES



Una empenta i ja hi som: novembre ens ve a veure disfressat de penellet, de moniato, o de castanya. Per més que molts s'entossudeixin, aquí, a casa nostra, mai ens hem disfressat de Halloween. 
I són... pesats!! 

Tot i això, si tant els agrada el halloween dels nassos, els animo a cercar un substitut a "truco a trato" en català, amb una mica de gràcia.


Aquí us deixo el poema del mes de novembre, i ja en queden menys.




Novembre 2011




Comença el mes rutinari,
amb aquesta impenitent calor
arrossegada des del mes d’agost.

Durant el mes de juliol la tardor ens va sorprendre
darrere les cantonades,
i ara, és juliol qui repeteix el seu temps i el seu espai,
insistent, a cada mes.

Tots Sants no torra castanyes,
cerca el sol a la sorra de les platges.
Això sí, al capvespre,
quan la llum se’n va a dormir,
la rosada esdevé boira
i, com una lleugera capa,
cobreix tots els racons de llàgrimes fredes.




Finalment, vençuda pel calendari,
afluixa i, si bé tímidament prova de tornar-hi,
la calor ja no entra per les finestres
del rodolar del temps amb la mateixa empenta:
la tardor s’ha instal·lat, definitivament,
i... ja era hora.

Com feia molt temps,
els llevants esdevenen un de sol,
llarg i intens,
potent,
constant i perenne,
un dia i un altre
per comptar, gairebé,
un parell de setmanes.

Dies més lleuger,
ploraner i tímid,
que s’atura un grapat d’hores per agafar aire
i tornar, cap al tard, amb la mateixa dolçor
que ho havia fet fins aleshores.
Altres jornades el plor és intens,
desconsolat,
de rebequeria inabastable que no troba fre
quan cau la tarda,
i s’estira nit enllà, molt més enllà
de la matinada.




Arraulit entre els llençols
somnio amb els bassals al meu camí,
i compto de memòria
quans miralls m’ofereix el temps
per esbocinar
amb el ritme enèrgic de les meves passes.

Imagino la dansa eterna
de les fulles,
voleiant impenitents i enrinxolades,
provant de no tocar terra,
coquetes, no fos que el fang
emmascarés els vermells i els grocs
que el calendari li ha pintat
a les galtes.




Si bé el riu, el mes passat,
ja havia acaronat
alhora les dues ribes,
ara l’empenta va molt més enllà:
no és carícia,
ni moixaina,
és força, és energia,
és braó.

L’ímpetu de l’aigua arrossega
les marques del temps a la llera:
s’enduu les canyes,
s’enduu les herbes,
s’enduu les petites pollancres
que provaven de fer-hi llar,
i algun que altre vern
jove despistat, confós de riba,
de temps
... i de destí.


Cada remolí porta una queixa
amarga i antiga,
endreçada feia temps
i apresa al dictat de la natura
esgotada de lluita.

L’home?
què fa l’home
davant la força d’unes onades
desbocades, cercant cegues
l’abraçada confortable de la mar?

Admirar,
respectar,
aprendre.




Tot l’aire del meu camí,
confós els darrers mesos
per les herbes,
per les flors,
la pols
i el vent calent,
esdevé especialment...
fang:
a les basses,
a les canyes
i al terra;
però, sobretot, inconfusible,
voleiant impenitent;
eteri, invisible,
omplint-t’ho tot
...d’una intensa olor de llim.

Quan la calma torna a escriure
el pas dels dies amb tot de petges
al fang del camí,
ja és la fred al matí
qui emboira les primeres hores,
dilueix els colors de la matinada
per confondre l’horitzó
quan emmiralla
els grocs i els blaus de l’albada
a cada un dels meandres.

Encara no s’ha desvetllat la primera llum
i ja admiro les formes,
 els colors
i la força
d’una nova jornada.


Serà tan perfecte el meu dia?
Estaré jo a l’alçada?



1 comentario:

  1. Bona nit Quim!
    "Admirar, respectar, apendre" es el que faig amb els teus poemes.
    Gracies per la teva constancia. Abraçades.

    ResponderEliminar