FEINA ENLLESTIDA: LLETRA SOBRE LLETRA

Hem gaudit una altra vegada (i ja en van sis) de la feina enllestida. La idea sorgeix, com una espurna. A poc a poc, creix i pren forma en un paper, escena a escena, fins a la darrera, aquella que tanca el teló. Pocs mesos desprès (mols assajos i molt d'esforç) aquella espurna d'idea esdevé realitat, pren forma i em sorprèn. Cal afegir a aquest procés, els ulls del descobriment, dels nervis barrejats amb la il·lusió, de la satisfacció i la joia quan arribem al final i esclaten els xiscles de la mainada. Tot plegat és la raó de la meva feina. Gràcies a tots, alumnes, companys i públic, per deixar-m'ho fer una vegada més.