MALEDREÇOS, poema 48

Enllestits els malendreços de l'any 2003, recuperarem alguns poemes del 2004. Us recordo que tots el poemes d'aquest "MALENDREÇOS", son poemes sense poemari, nuus. Alguns es lliguen en una sèrie curta, com ha passat amb l'anterior "Bella Vella", o amb els sonets en castellà publicats anteriorment; però la majoria aparegueren puntualment, en qualsevol moment en què les sensacions em varen venir a trobar.

Aquest d'avui el vaig presentar al concurs de l'Esplai del mateix any, està escrit pensant en el seu possible públic (la gent gran) i parla de perquè ja no s'escriuren cartes d'amor. Evidentment, les referències a les estacions de l'any són referències directes a èpoques de la vida; ja sabeu, d'això que en diuen ... metàfores!

PER QUÈ NINGÚ ESCRIU JA CARTES D’AMOR?

Ja ningú escriu cartes d’amor,

de versos dolços,

ensucrats de melangia,

ja no hi ha el rosa a les caixes de colors.

Passa el temps de les magranes

i, amb el cor obert de bat a bat,

la tardor no mira els ulls

perquè tem preguntes sense resposta

que facin tremolar la veu.

L’oblidada primavera resta muda,

no té paraules que acompanyin el moment;

tampoc l’estiu es recorda de totes les promeses

ni tan sols dels projectes dissenyats pell amb pell,

sols queda una tardor perenne,

amb presses, més fosca i més freda,

i el record, estret al puny

com a única defensa.

¿Per què s’embrutiren les mirades netes,

i la mà estesa acabà per arronsar-se?

¿Per què no hi ha seients lliures per l’esperança

que camina dempeus, fugissera,

cercant en altres llocs la calma?

El gest amable, el somriure,

les paraules càlides...

ja no hi són,

tampoc ningú s’entreté a buscar-les.

Tot és tems i superb.

Temps de fredor, d’oblit, d’absències,

que arracona els valors i l’experiència

on els paisatges només es pinten de paraules.

Perquè els cors s’han aturat.

només funcionen les màquines.

FRASE CÉLEBRE (del 5 al 12 de julio)

"Quien recibe lo que no merece, pocas veces lo agradece."


Francisco de Quevedo y Villegas

MALENDREÇOS, poema 47

Va ser a l'estiu de 2003 que un restaurant proper va convocar un concurs de poesia molt especial. Dedicava una setmana a la cuina de la patata i el poema havia de ser dedicat a aquest útil tubercle. Jo, és clar, vaig fer l'intent. Evidentment no vaig guanyar el concurs però... m'ho vaig passar bé.

TROBAR-TE

 

No em tremolaran les mans

quan, entre terrossos,

cerqui, amb ànsia, la teva pell.

No tancaré els ulls

quan, tot plorosos,

celebrin l’alegria de trobar-te.

No dubtaré:

descobriré en la teva seguretat

la meva;

en la teva fermesa,

la que a mi em manca;

en la teva importància,

la que jo voldria tenir.

I quan et despullin,

quan trenquin de tu formes màgiques,

quan esdevinguis base de tot,

recordaran la feina de les meves mans,

el reg dels meus ulls,

i la llum de la meva terra,

propera al mar,

i al cel, com tu, patata,

entre la sal... i la mel.

FRASE CÉLEBRE (del 28 de junio al 5 de julio)

"La gente no soporta a los bocazas, pero siempre los escucha."

Mohamed Alí

MALENDREÇOS, poema 46

Aquest és el darrer poema de la sèrie "La Bella Vella". Amb aquests onze poemes he mirat de fer un recorregut pel món més desconegut: el món de l'oblit. Els nostres vells són la nostra riquesa; la seva experiència, la nostra guia; el seu oblit, la nostra nuesa com a persones. 

Aquest darrer poema vol fer-vos pensar que, quan més lluny suposem l'oblit, més proper pot ser el somriure.

XI

I un dia et sorprèn

I quan tot es veu fred,

quan la darrera moixaina queda lluny

i el darrer bes és a l’oblit,

apareix un somriure,

el seu somriure,

ple, obert, sincer.

I l’esglai et transforma,

et carrega de vergonya

i, demanant a la terra el punt de fusió

perquè suposàvem morta la consciència,

mor la calma

en una inútil volta enrere.

Ella, amb aquelles mans nuades i tremoloses,

acarona tot d’una la nostra pell,

despentina feixuga els nostres cabells

i, amb carícia propera a la infantesa,

ens parla, com sempre,

lenta i pacient:

“Sóc aquí,

recordo qui ets,

jo sóc teva i tu ... meu,

tots dos som del mateix fang,

però...

per què només jo m’embruto?

DOMINIO LÉXICO (19)

De nuevo os presento otra entrada bajo el epígrafe de DOMINIO LÉXICO; ya se sabe, un trimestre más y una selección más de sonrisas. Como siempre, leeréis respuestas disparatadas cargadas de inocencia, la misma que intento poner yo con su publicación. (Recordad: entre paréntesis y en cursiva están mis comentarios)

VERTIDO:

• Lo contrario de invertido.
• Tener miedo a las alturas.

PAVIMENTO:

• Lugar donde hay muchos pavos. 
• Corral de pavos. 
• Establecimiento con alegría.
• Lugar donde esperas que llegue el tren.

AGRAVIO: (ofensa)

• Sonido de un pájaro.
• Herramienta del agricultor.
• Dar las gracias.

CELADA: (pieza de la armadura que cubría la cabeza)

• Conjunto de celdas.

SASTRE:

• Persona que ayuda a la madre a donar la leche materna de ella. (El día que hablamos del sastre también hablamos del "ama de cría". Se nota que el alumno cruzó los conceptos)

ESCOTE:

• El bordillo de una camiseta.
• Que cubre los pechos.
• Ranura de una camiseta (Ni que habláramos de una hucha)
• Es cuando una persona de sexo femenino se pone ropa corta arriba y enseña lo que hay debajo. (Nada como crear definiciones con estilo libre)

QUERELLA:(Acto por el que el fiscal o un particular ejercen ante un juez o un tribunal la acción penal contra quienes se estiman responsables de un delito.)

• Pinturas de los niños pequeños. (¿Quizá le sonó a ... acuarela?)

Dedicamos una sesión a hablar de diferentes tipos de medicamentos. De esa jornada surgen algunos de los que preguntamos en un control.

ANTIEMÉTICO: (Medicamento que sirve para contener el vómito)

• Sirve para no electrocutarse. (¿Después de vomitar?)

ANTITÉRMICO:

• Para no pasar frío.
• Medicamento contra el calor. (Ahora, en este tiempo, se venden como churros)

CARDIÓLOGO:

• Especializado en cardos. (¡Quién se lo iba a decir!)

ESCALPELO: (Sinónimo de bisturí)

• Persona con poco pelo.
• Calvo.
• Reñir mucho a alguien. (Que dices aquello de ... "¡Se te va a caer el pelo!")

INOCUO: (Que no hace daño)

• Que le falta un ojo o que no lo puede usar.
• Persona con un solo ojo.

ARRULLAR:

• Sonido de las cabras.
• Estar a gusto. (¡Hombre! El bebé realmente a gusto... está.)

CARPA:

• Donde se pone el circo debajo para no coger frío.

SIGNO LINGÜÍSTICO: (Tema de lingüística. Durante la explicación comento algún elemento compartido por la mayoría de las lenguas, exagerando, incluso incluí "el esquimal". ¡Pero hay quien solo se queda con los ejemplos!)

• Idioma que hablan los esquimales.

DIME UN NOMBRE DE VERDURA:

• Ensaladilla rusa. 
• Otro alumno contestó que no sabía porque en su casa no comían verduras. 

CALAMBUR: (Recurso literario que consiste en unir el final de una palabra y el principio de otra para formar otra nueva. Ejemplo: "Plata no es oro parece -plátano")

• Tipo de calamar.
• Condenado a calambres.

¡Y ya, ... hasta el próximo curso!