FRASE CÉLEBRE (del 9 al 16 de agosto)

"Poca gente domina el arte de envejecer."

François Aleixandre

Del poemari PARAULA DE VENT

I

On és la teva força,
vent?
Quan arribes al final, 
en què et transformes?
On gires,
on fas la volta?

Si vens del nord, fred, punxegut,
i retornes pel sud, ja calent, enganxós,
fas camí de tornada?
Si vens de ponent,
reposes on el sol hi té el niu?



Si t'acostes a la lluna,
l'empenys amunt, fent-la volar?
Si reculls les meves llàgrimes,
hi deixaràs després el dibuix d'un somriure?

FRASE CÉLEBRE (del 1 al 9 de agosto)

"Los pasos más importantes para llegar a concentrarse es aprender a estar solo consigo mismo."

Erich Fromm

MALENDREÇOS, poema 51

Amb més de 10 anys descansant als meus arxius aquest poema té (i malauradament tindrà) encara raó de ser.

Trontollen les bases del que crec

i m’esglaia el resultat del trontollar

perquè no entenc raons de paper

sense més força que el to de veu

i sense més argument que el supòsit.

M’han dit que han sentit...

que algú ha dit..

que hi ha qui ha comentat...

que jo havia explicat...

que no m’havia agradat

allò que altra havia dit

que havia sentit.

Tot supòsits regalats,

paraules que suren en consciències

rovellades per l’oblit,

particulars i privades aventures

lluny de més realitat

que la petita realitat de cadascú.

Esperits pobres

que no tenen més distància

que la que hi ha

fins a la punta del seu nas.

FRASE CÉLEBRE (Del 27 de julio al 1 de agosto)

"Las ciencias tienen las raices amargas, pero muy dulces los frutos."


Aristóteles

MALENDREÇOS, poema 50

Sota l'epígraf de "Poemes sense excuses", vaig escriure l'any 2004 una petita sèrie emocionada i emocional. Aquest n'és el primer:

I

Temps de tarda

que no descansa la paraula

en cap lleixa coneguda.

Rebost d’idees,

(empolsegades o noves)

plenes de novells experts

en tècniques per descobrir.

I el temps, gelant les hores,

no gira les busques en lloc,

els dígits no descomptes conceptes,

... perquè no hi són.

Tristos minuts apressats

que descompten més que els somriures;

que recullen les espatlles

i els ulls,

bressolant de llàgrimes

plenes les mans.

Totes soles,

les lletres es reuneixen en paraules properes:

moixaina,

petó,

mans estretes de sempre,

espatlla amb espatlla

i gest just, quan justament...

més fa falta.