George Bernard Shaw
Bienvenida
"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?
sábado, 16 de enero de 2016
MALENDREÇOS
74
NU
5/7
NU
5/7
Que
tinc les sabates brutes?
i
tu més!
Que
no arribo a cordar-me-les?
i
tu tampoc!
Que
no puc mirar els ulls de la gent?
et
penses que tu si?
Que
em fa vergonya mirar-me al mirall?
t’has
vist tu la cara?
Que
la meva consciència és bruta i em pesa?
tant
com la teva!
Que
la meva mà dreta no sap que fa l’esquerra?
Les
teves són ben llardoses!
Que
ja ningú em crida perquè ningú m’estima?
Què
en fa de temps que no ets ningú!
Que
tothom sap que sóc una mentida?
Et
penses que tu ets de fiar?
Que
si em veuen canvien de vorera?
jo
camino per la teva!
Que
estic... sol?
Tu,
també!
sábado, 9 de enero de 2016
FRASE CÉLEBRE (del 9 al 16 de enero)
Berthold Auerbach
MALENDREÇOS
73NU
4/7
Com
resistir-se!
La
insistència,
la
temptació és tal que no m’hi puc negar!
Sols
a la cambra.
Sí,
hi ha qui vol participar però...
a
mi no m’agrada.
Una
llum tènue,
tot
just per gaudir
dels
esguards més murris;
la
música a punt,
amb
el volum exacte;
la
melodia precisa,
el
ritme... just.
Amb
moviments suggeridors,
insinuants,
exageradament
lents
i
propers als automatismes de la dansa,
s’ha
després
d’una
breu
i
subtil camisa de dormir,
gairebé
una segona pell
amb
tots els tons del negre
Ara,
davant
meu rau,
nua,
La
mort.
Al
racó més fosc de la cambra
descansa
la seva dalla
atapeïda
d’osques,
sempre
a punt per tornar a la feina
tant
bon punt fem l’amor.
No
hi ha presses,
cal
donar-se temps
ja
que no hi haurà cap més ocasió.
Intento
abraçar-la,
serrar-la
fort contra el meu pit,
però
una fredor blanca
empolsega
la meva pell
i
marca un a un els seus óssos
sota
la meva abraçada.
Em
sorprenen els seus pits eixuts,
de
guix,
inerts,
de
gel.
No
hi ha malucs on recolzar la meva ànsia,
ni
carn per estrènyer la meva passió,
ni
pell per fer-hi manyagues.
Tot
és...
massa
ràpid,
...
ja no és.
Només
m’arriba el ressò
de
les seves passes,
escales
avall;
els
cops de la dalla,
marcant
els graons,
un
a un,
i
una lleu rialla,
molt
lluny,
massa
lluny.
Tot
és fosc
i
tinc fred.
sábado, 2 de enero de 2016
FRASE CÉLEBRE (Del 2 al 9 de enero)
MALENDREÇOS
72
NU
3/7
Ens han venut un parany.
Una sortida,
una finestra per on fugir,
se'n diu comandament a distància.
Passes de la fam i la por
a la rialla subtil,
de la nafra i la malaltia
al riure obert , imbècil,
ple d'absències i ignorant.
Passes de la feina a l'atur,
de l'anhel a l'amor,
de l'enyor al soroll buit;
de la teva pell
al discurs caduc del polític boig,
que creu que hi ha qui el creu.

Passes de la necrològica
a l'economia,
de la luxuria a l'agonia,
de la pressa a la pausa,
del concert al silenci.
Sí, només cal prémer un piu diferent.
I en el darrer impuls,
després de superar amb esforç titànic
l'ànsia de seguir saltironant
per totes les variades possibilitats,
hi ha el piu més màgic i el més desconegut:
el piu vermell.
Se'n diu desconnexió i et permet
tornar a la realitat del teu íntim silenci,
qui sap si... temut silenci.
Potser ens sacseja massa la consciència...
i no serà millor cercar-ne,
entre tots els números,
un de nou.
NU
3/7
Ens han venut un parany.
Una sortida,una finestra per on fugir,
se'n diu comandament a distància.
Passes de la fam i la por
a la rialla subtil,
de la nafra i la malaltia
al riure obert , imbècil,
ple d'absències i ignorant.
Passes de la feina a l'atur,
de l'anhel a l'amor,
de l'enyor al soroll buit;
de la teva pell
al discurs caduc del polític boig,
que creu que hi ha qui el creu.

Passes de la necrològica
a l'economia,
de la luxuria a l'agonia,
de la pressa a la pausa,
del concert al silenci.
Sí, només cal prémer un piu diferent.
I en el darrer impuls,
després de superar amb esforç titànic
l'ànsia de seguir saltironant
per totes les variades possibilitats,
hi ha el piu més màgic i el més desconegut:
el piu vermell.
Se'n diu desconnexió i et permettornar a la realitat del teu íntim silenci,
qui sap si... temut silenci.
Potser ens sacseja massa la consciència...
i no serà millor cercar-ne,
entre tots els números,
un de nou.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)





