NU
6/7
Símbols
religiosos
lluitant
contra voluntats humanes
mentre
sonen les campanes
més
fort que mai.
Una
creu que crida a la pau
però...
(Sovint ha fet
de martell
del desig,
fos quin fos.)
la
dona al seu lloc,
qui
és diferent deixem-lo fora;
qui
no sent com dicta
no
pertany al remat;
qui
dissenteix
fa
cal·ligrafia amb la paraula
heretge.
Això
si, aparcats tots aquests,
estimeu-vos
els uns als altres
com
Algú, des del fons de l’ànima
ens
va dir.
Una
lluna a mitges,
per
molts
somriure
del cel
penjat
d’un fil;
per
d’altres,
(Interpretadors
del passat,
desconeixedors
del present
i ignorants
del futur)
falç
amb què tallar caps
arran
de terra,
on
el treball dels homes
iguala,
i
embruta les mans
però
neteja consciències.
I
un estel de sis puntes,
(Per res de
Nadal,
artifici que
arriba any rere any
carregat de
bons desitjos i de pau,
i se’n torna
per on ha vingut
amb un
somriure bleda,
tot esperant
un proper any
ple de
prosperitat de cartró pedra.)
Aquest
estel desitjaria estirar d’arreu,
voluntats,
desitjos, anhels,
i
reunir-los tots alhora al bell mig,
com
qui recull en una abraçada
totes
les idees per fer-ne una.
Malgrat
l’esperança...
massa
sovint s’assembla a la rosa dels vents,
perquè
esventa arreu
qualsevol
possibilitat de creure en un sol destí.
