Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

lunes, 30 de julio de 2012

ASEGURADORAS O PIRATAS



Hace unos días un miembro de mi familia tuvo un pequeño (insisto en lo de pequeño) golpe con el coche en una rotonda. Consciente de su responsabilidad, echamos mano a los seguros (que para eso están) y, dado que la póliza era “a todo riesgo” con franquicia (x), la tranquilidad suplió al susto y, descontado el inconveniente y la incomodidad del tiempo, se suponía que todo tenía que seguir el orden correcto hasta recuperar la normalidad. Aunque el golpe era tan pequeño que nos permitía circular con el coche hasta el taller donde se iba a realizar la reparación, para asegurar posibles desperfectos inapreciables a simple vista, preferimos llamar a la grúa. En llamada telefónica posterior a la compañía aseguradora (REGAL) se nos confirma que, al día siguiente, acudirá un perito a tasar la reparación para poder iniciarla lo más rápidamente posible.
La sorpresa mayúscula nos asalta cuando el responsable del taller nos avisa escandalizado porque el perito en cuestión señala el coche como SINIESTRO TOTAL: de un pequeño golpe a tener que tirar el coche. La reparación se ajustaba, según el susodicho perito, al precio del coche en el mercado actual (cinco años de antigüedad). El coche funciona correctamente, cumple su función a las mil maravillas, está impecable y bien cuidado, pero el perito decide que tenemos que comprar un coche nuevo.
Se nos llena la boca con la palabra ahorro, o prudencia o cálculo a la hora de gastar y, después de pagar un seguro a todo riesgo (para, irónicamente, estar tranquilos) un personaje al que llaman perito decide que tenemos que cambiarnos el coche porque un pequeño toque es un (a su parecer) SINIESTRO TOTAL. Escandalizados ante esa afirmación comentamos con nuestro entorno la decisión y recogemos apreciaciones que nos hacen ver como lo que a nosotros nos parece un escándalo, es una práctica habitual. A partir de ahí nos surgen un montón de preguntas: ¿Quién se lucra de esas decisiones? ¿Quizás las concesionarias están de acuerdo con las aseguradoras para así incrementar las ventas que la crisis ha frenado? ¿De qué nos sirve pagar un TODO RIESGO si quién se cubre los posibles RIESGOS es la propia aseguradora? ¿Quién supervisa al supervisor, es decir, quién perita al perito, o es que son esas las instrucciones que tienen? En definitiva, ¿Qué tenemos ASEGURADORAS O PIRATAS?
Finalmente, después de enfadarnos y discutir con la aseguradora, conseguimos la reparación.
Hago una llamada a mis posibles lectores: cuando contratéis un seguro (sea cual sea su modalidad) os deben dejar bien claro si, en caso de desperfectos que se acerquen al valor del coche en el mercado, no os van a dejar con el culo al aire al obligaros a comprar un coche nuevo porque os declaren el vuestro como SINIESTRO TOTAL.
Recordad: ¡que no nos quiten el derecho al pataleo!



sábado, 28 de julio de 2012

PARAULES ESTRETES DE SIGNIFICATS AMPLES

Paraules estretes:
cel, mar, llum, sal;
de significats amples.


Cel de punta de dia,
cel de platja, cel de mar;
cel retallat per perfils
d'espadats eixuts,
cel d'horitzó etern;
cel de claror encegadora,
cel de negre nit i boira.


Mar, verd als ulls;
mar impetuós de tardor,
molest en comparances;
mar quiet, tranquil,
d'estiu i sorra,
de sol estavellant-se
contra els cossos a la platja.




Llum de dia, i de nit,
d'estels que guien timons
amb imatges de mitologia mil·lenària;
besllum de capvespre,
voltada de grocs i vermells
ballant amb les ones;
claror d'albades que dibuixen
i retallen el cotó fluix;
lluminària de migdia que fon
en aiguabarreig, la sorra i l'aire.





Sal de preu i sou,
de seculars mercats;
de moneda de canvi, 
d'absència i por;
sal d'adobat a la pell,
en el vestit i a l'alè;
neu de pescador
sense muntanya.





Paraules estretes:
cel, mar, llum, sal;
de significats amples.

martes, 24 de julio de 2012

ESTIU DE SUTGE A L'EMPORDÀ



L'agost de 2003 (concretament el dia 13), una part dels boscos propers al meu poble es varen cremar. A la vista de les flames, del fum i els plors de la gent, cercant com expressar els meus sentiments i les meves emocions, vaig escriure un poema. Afortunadament vaig poder-lo llegir en un parell de recitals de poesia encara que... mai va sonar com aquell dia quan, encongit, l'escrivia. Avui, davant el desastre del nostre Empordà, l'he recuperat del bagul dels records perquè és i serà, malauradament, vàlid. Les fotos que l'acompanyen són del desastre que ens encongeix l'ànim a tots com a individus i com a país.

CONTRALLUMS EN INCENDIAT ESTIU DE SUTGE:

La por s’ha passejar per la meva pell (i no de puntetes).
Ho ha fet amb passes llargues, pesants i sorolloses
de ciclop irat que cerca venjança d’un Ulisses trampós.
Cada porus ha tancat dins seu, estrenyent-la,
una por individual (una por singular que m’arriba en plural)
... i de color negre.

En la llunyania dels meus paisatges,
en l’horitzó del més domèstic i proper,
ha entrat de sobte, ennuegant-se amb glops apressats d’aire calent,
l’infern.
Sense silencis (tant li és), ha fet propera en mi, impotent,
aquella por que havia vist, sempre absent,
en ulls d’altri.
Sense cap gaudi he assaborit el fum,
mastegant amb fàstic, una a una i impacient, les seves lletres,
feréstegues lletres que pinten de groc les imatges
i vesteixen el sol de nit rere les cortines del plor dels homes.

L’he vist créixer, fer-se gran,
(gegant sense mesura)
com un geni maleït orfe de làmpada màgica;
i en un instant, amb l’ànsia de qui arriba tard enlloc,
gira
i envolta l’espai amb potents volutes sense fi:
espirals vermelles de sang,
hèlix blanques d’esglai,
tirabuixons negres de mort.
El seu aturador és el caprici enjogassat dels vents.

És estiu però... neva.
Les volves grises, no glacen postals de muntanya
ni nadals de conte;
els flocs que voleien no són de vida,
ni de color,
són uniformes de mort desfilant per la muntanya,
maquillatge de difunts en comèdies de l’absurd,
finals sense principi.

I les llàgrimes esdevenen negres,
i solquen injustes les galtes del meu poble
arrossegant part del seu passat
en rastre de cargol negre sobre un mirall trencat;
mirall del seu present,
ara també, negre;
i mirall del seu futur, potser també
... negre.
¿Esdevindran verds tots aquests negres
o serà ja la nostra vida del color de les pel·lícules antigues?

Tordera, 14 d’agost de 2003


sábado, 21 de julio de 2012

DOMINIO LÉXICO (13)

Os presento la decimotercera y última entrega (de este curso) del apartado DOMINIO LÉXICO. Recordaréis que se trata de un compendio de disparates reales que me han puesto mis alumnos en mis exámenes en el apartado de VOCABULARIO. También os recuerdo que todas las palabras que pregunto, antes, evidentemente, las he explicado; eso os lo digo para que veáis qué atemción prestan algunos. Por otra parte debo deciros que son mayoría las respuestas correctas, no os vayáis a pensar que...
Bueno, aquí van los disparates. En mayúscula, la palabra preguntada; en minúscula, las respuestas de mis alumnos; entre paréntesis y en cursiva, mis comentarios (si me sugiere algún comentario, porque muchas respuestas no necesitan ninguno).

MENINGITIS:

  • Inflamación de las cuerdas vocales.
  • Inflamación de las extremidades. (da igual, inflamación seguro; ¿de qué? todo vale)
DERMATÓLOGO:
  • Médico especialista en el vello capilar (mira qué suave el médico, ¿no?)


LABRADOR:
  • Hijo de un perro.
  • Animal que chilla mucho. (el verdadero animal es quién escribe esta tontería)



SASTRE:
  • Persona que va de negro y da miedo.
  • Persona muy torpe. (la respuesta sí que es un  de-sastre)
SEVERO:
  • Que no es de reír (vaya, que no es como tu respuesta)


CARDIÓLOGO:

  • Médico de los pies.
  • Médico que trabaja con los cerebros de la gente.
  • Persona que hace diálogos para representarlos. (¡Esa! ¡Esa es la más lógica, aunque debería hacer diólogos en lugar de diálogos!)



ATREZZO:
  • Parte de una obra donde se cuentan los chistes (para qué quiero chistes con lo divertidos que son mis alumnos)



Ya veis com nos "divertimos" corrigiendo. Hasta el próximo curso.

ET DESPULLES PROVOCATIU

Marees d'hivern
posen al descobert part dels teus fons,
amagats per sempre,
segurs;
allà on mai s'atura el sol,
on només arriba la seva llengua
garbellada per les teves aigües.






Aleshores,
coneixem els aliens
mínima part dels teus secrets.


És il·lusió,
imatges de refilada
que no descobreixen res
de la teva veritat amagada.


lunes, 16 de julio de 2012

I SI VINGUESSIS A VEURE'M?

Sento a la meva finestra,
a la nit,
colpejar la mà del vent
i, tal com ve i se'n va,
suposo a la meva persiana
l'embat de les teves onades.


Endreçat pel cobrellit,
protegit per les mantes
somriu als meus peus
la teva llengua mullada:






com desgasta el meu balcó;
com treballa al carrer,
incansable;
com voleien les gavines
per sobre les onades.




Quan la son ha marxat,
quan torna l'albada,
obro la porta i amb una rialla,
espero impacient, al meu carrer,
l'arribada de la platja.