FRASE CÈLEBRE (setmana del 22 de febrer a l'1 de març)

"El romper de una ola no puede explicar todo el mar."

Vladimir Navokov

MALENDREÇOS, poema 28

Llunyà ja 2002. Llunyana consciència de l'origen d'aquest poema. Ara, llegint-ho, sóc del tot inconscient de quina tristor i quina angoixa el provocà. Només el llegeixo i us el presento.

AMB MOLTA PRESSA PER SER I SENSE ARRIBAR-HI

Com se m’omple la boca de paraules,

com, una a una, i totes alhora,

volen sortir però...

no poden.

El fre de l’emoció,

del vent dels dubtes

i l’enuig del ridícul

deixen desades, cada una d’elles

en un calaix d’oblit,

ple de moments que passen

i no tornen.

Amb elles, els sentiments

continguts a la força

resten apaivagats, en silenci,

esperant un moment que no arriba,

somniant amb la llum, que no s’encén,

respirant esperança que, a poc a poc,

entre els dits,

s’escoli, diluint-se amb el temps.

CURIOSITATS I COINCIDÈNCIES

Ahir, en un prestatge i ben posicionat, varen veure el nostre llibre de poesia i dibuix "Tordera, paisatges emocionals" a la tele, al canal 33; quina gràcia i quina coincidència! 

Com que és una cosa especial i rara he pensat ... i si ho penges al teu blog?

Apa, aquí la teniu!

Aprofito per afegir un enllaç on podeu veure els instants previs a la representació de la meva obra de teatre "Estiu de terrasses", portada a terme com objectiu de curs pels meus alumnes de quart d'ESO.

https://www.dropbox.com/s/7eplyk8yymgvp4j/PREPARATS.%21%21%21.mp4

FRASE CÉLEBRE (Del 15 al 22 de febrero)

"El que busca un amigo sin defectos se queda sin amigos."

Proverbio turco

MALENDREÇOS, poema 27

Segur, un altre concurs (ni sé de on ni quan, com tants) pels quals prepares un poema. Deixes córrer la imaginació i els versos s'escriuen sols. Un cop enllestit... repasses i, oh!! m'agrada: el farem arribar a un altre concurs, no per la possibilitat de guanyar res, no; sinó per proporcionar-me l'excusa per escriure un altre poema.

NO POSIS MÉS PARÈNTESIS

I em somriu?

Sí, em somriu.

Em somriu!

I arriba la llum que m’acarona,

sense ombres, plena.

Tots els colors pinten un sol dibuix,

és un dibuix nostre,

és... el nostre dibuix.

Els dubtes havien foradat,

amb traus petits

(i repetits)

una sola voluntat.

Esqueixaven, amb les dents seques,

trossos, miques,

d’un sol ànim;

era igual quin fos

el projecte, quina la forma,

quin el disseny del somni,

cap remordiment mossegava els seus budells

abans d’estavellar,

bocí a bocí,

engruna a engruna,

el present parlat, espatlla amb espatlla,

contra un futur que,

(amb tremolor a les cames)

jugava a desaparèixer.

Però ha arribat el somriure.

I em somriu?

Sí, em somriu.

Em somriu!

Ha allunyat de la seva boca

aquell avorrit parèntesi

que, com a pintura en museu fred,

li feia de marc.

Tota ella s’obre deixant sortir la llum,

aquella coneguda llum,

neta, blanca,

que recull entre les dues mans,

suaument,

un estel blanc,

fràgil, de cua llarga,

antic i expert,

que només amb un bri d’aire,

s’enlaira i s’enlaira.

Gira, hàbil,

i sense més límits

que la distància que hi ha

entre una il·lusió i l’altra,

travessa el nostre espai

incansable,

sense cap pausa.

Acoloreix les meves galtes,

abans blanques d’esglai,

i, acolorint-les,tenyeix de sentit

tot l’espai per viure.

FRASE CÉLEBRE (del 8 al 15 de febrer)

Le preguntaban a Isabel Allende en una entrevista, que cuál era su patria; ella, sin pensárselo, contestó:


"Mi patria son mis recuerdos"