(Poema 15)
Per vosaltres és blanca la roba neta,
NETA amb majúscules,
que compara el voleiar blanc dels vostres llençols
amb els de la veïna.
Vestiu de blanc una núvia
i ja, la pobra, carregada pel destí,
representa la puresa.
I si el que li agrada realment
és ser impura?
Doncs... no!
Ha de purificar l'ambient
i l'aire que al seu pas belluga
perquè ho diu la tradició:
totes les núvies són blanques,
immaculades i pulcres.
són espais en blanc.
Espais en blanc en les consciències,
en els documents,
en la llista dels qui estimes.
Pobre de qui sigui blanc de les crítiques,
perquè així en dieu de les intencions,
així en diu de la direcció de les paraules
reservades pels qui, si poguessin,
també us pintarien... de blanc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario