Què en penseu del daltònic?

(Poema 26)

En sentir "daltònic" molts m'imagineu
veient en blanc i negre,
despullat de matissos,
gradacions, tonalitats,
cormatismes
o pigments.
Però... què lluny del que veig!


Les tonalitats són meves,
diferens,
vosaltres, tots,
veieu rere un mateix vidre
trempat per la mateixa mà:
societat uniforme.

El meu és diferent,
el meu és únic,
no compartit,
exclusiu,
original.
Vitrall gòtic travessat per llum pròpia:
és la llum del meu criteri,
peus del meu arc de Sant Martí,
que jo sol he construït
dia rere dia, mirant sempre...


rere el meu vidre.