Verd i vermell, tots dos junts... focs d'artifici.

(poema 25)


Pugen
un rere l'altre,
amb el vertigen de la velocitat
de les llums enceses,
per trencar en mil espurnes
la foscor calma d'una nit d'estiu.
Ventalls de colors s'obren en l'espai
quan, al vostre rostre i a igual ritme,
les boques obertes recullen tota l'admiració
que en color i forma desvetllen.


Però... jo, jo... no veig aquests colors,
només ... els suposo.

La lluïssor dels vostres ulls em descriu,
al detall, la gamma de vermells i verds
que els meus ulls perden;
amb els tons de les vostres veus
recullo, amb la imaginació com a pinzell,
el color suficient de la meva paleta
per pintar el quadre d'aquesta nit.


Davant els vostres vermells i verds
em trobo sol de sensacions,
llunyà de sentiments.